Podcast del programa emès el 30 de Desembre de 2018

Últim programa de l’any, teòricament, on l’iniciem amb una bona noticia i una altra de dolenta, i és que ha mort en Moncho el boleriano, Monchi pels amics íntims, però, per contra, en Georgie Dann encara és viu, sembla.

I quan semblava que ja podíem arrencar el programa després de saber que el rei dels boleros adults havia mort, va i resulta que els altaveus estan resacosos i ens donen problemes.

Un cop solventat el problema amb una tècnica inimitable, passem a la secció més recurrent del 2018, la de “Discos dels quals n’esperàvem més“, on avui hi tenim als Monster Magnet, amb la corresponent falta de drogues, i als Halestorm.

Avui tenim poques novetats, i és que tothom sap que a finals d’any només queden les restes, i tenim una novetat de l’any passat, del 2017, els Strangers, i una novetat del 2018, els Phantom Suns, grup sense credibilitat tot i que creguin que Nirvana no han mort.

I ja que anem d’any en any, tenim als Soilwork, novetat del 2019, amb problemes de pronunciamenta amb un disc que s’ha de prendre amb més calma que els anteriors.

La majoria de programes de ràdio fan un repàs del millor de l’any en arribar aquestes dates, però, com tothom sap, el Paranoia Metal Show no és com la majoria, i tampoc com la minoria… així que nosaltres fem un “greatest hits” amb la base del “Fent Amics“, entablant boniques paraules sob re els progs, els post-hardcores i les seves habilitats matemàtiques, els thrashers, els fans de Ghost, els fans de Rhapsody i els músics de power metal en general… tot un festival per acabar l’any.

Parlant de progs, avui estem tope progs però progs-no-monys, amb Ramage Inc., Greyhaven i tot un seguit de gent que no produeixen somnolència.

Avui el “Tal dia com avui, més o menys“, passa a ser el “Tal dia com avui, més o menys, dia amunt, dia avall”, que queda més concís, on parlem dels Rhapsody con a concepte d’innovació musical… i aquí ho deixo.

Dins de la propia secció de “La recomanació del webmàster a la vora del foc“, i seguint el guió, tenim al Top 10 tope trampós de l’Ivan, de qui descobrim els gustos secrets i perversos per les trompetes, similars i pareixits, deixant-nos amb els Between the Buried and Me que protagonitzen dues seccions alhora.

Ja està, no? Doncs no, perquè avui, dins del mort de la setmana, aprenem què val la vida d’un thrasher i el perquè no fem masses entrevistes convidant als músics a la ràdio, i és que després, tot i poder tenir exclusives, hi ha massa merder… sí, exactament, que parlem de grups de Thrash.

Tot això i més, com la descoberta dels teclats proto-anarquistes, el saber que els Jinjer van molt sueltus o el mètode per esnifar correctament la pàtina, al programa d’avui:

Aneu a descarregar-lo

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s