Greenleaf són el grup d’stoner setentero que tota discogràfica vol a les seves files, és una cosa que s’ha posat de moda. Ja pots ser una discogràfica de metall extrem o de metall alternatiu, que vols una banda molt setentera.

En el cas de Napalm Records, tenen excusa, ja que, malgrat ser discogràfica teòricament de metall extrem, han vist com els seus grups de gòtic passaven a ser bandes simfòniques per a adolescents als qui atreu més la vocalista femenina que la música del grup.

Fa tres anys van fitxar a Greenleaf de la petita discogràfica que els havia donat suport des del seu segon disc, i ja fa 15 anys d’aquell cd. Això significa que Greenleaf no han necessitat adaptar la seva música a una discogràfica de les importants, perquè Napalm ja sabien el que fitxaven.

Així doncs, Greenleaf són dels pocs stoneros que continuen traient discos de so analògic, amb veu melòdica i, encara que no caiguin en l’error d’enguarrar massa el seu so ni de caure del costat del doom, sí que a alguns ens agradaria una mica més d’intensitat en els seus temes.

I no és que no ho sàpiguen fer, tenim el fantàstic track que obre aquest disc, Let It Out!, que és una bona mostra del que són capaços, i dic jo que per alguna cosa l’han posat el primer.

És quelcom que han fet durant tota la seva carrera, així doncs, sabem què hi ha, que la meitat dels temes siguin bastant lineals i que no acabin d’arrencar, però vaja… que si el percentatge de temes canyeros i amb vidilla fos major, seria un plaer molt major del que ja és, escoltar els discos d’aquests suecs.

 Lluís