Demon Hunter són una banda ultra-cristiana que va començar fent quelcom entre Deathcore i Hardcore, però suposo que es van adonar que encaixaven força malament en els festivals de música cristiana dels Estats Units, i han anat rebaixant la potència poc a poc.

L’últim cd canyero de debò podria considerar-se el The Triptych, del 2005, per al True Defiance de 2012, la definició de la banda ja era més metalcore melòdic que una altra cosa, i aquesta evolució ha continuat fins avui en dia que es podria considerar un metall alternatiu amb un toc groovero… al cd “War“… mentre que al “Peace“, el que ens trobem és un rock alternatiu massa pastel a oïdes de la majoria del públic considerat metàl·lic.

I, bé, tampoc és que el “War” sigui la repera en quant a potència, hi trobem poques cançons que ens recordin qui van ser en el seu moment, com “Unbound“, “No Place for You Here” o “The Negative“, però poc més tenim en el disc que no ens recordi a uns Five Finger Death Punch en versió light.

Fins ara, tot i que metall alternatiu, hi havia cançons molones, però ara, aquest intent d’una banda (o disc) de tornar al passat, i d’altra banda (o disc), de fer el més monyes que han pogut fer mai… es queda tot a mig camí i no cola ni el “War” ni el “Peace“, deixant-nos als qui els havíem seguit amb bastant mal sabor de boca i ni un puto single decent en cap dels dos discos.

Lluís