Podcast del programa emès el 07 d’Abril de 2019

Programa que ja afegeix dos palets a la nostra xeix, on, a part de parlar molt de baixistes, parlem de lo servidors i complidors que arribem a ser, que no és moc de pav.

Això sí, hem de seguir assajant i anant a classe de coros tots els dimarts i dijous perquè encara no ens en sortim amb el tema.

Avui descobrim que els Nine Inch Nails són de bon esperar i de bon acabar cançons, i és que ja estan curtits en això de la música com per tenir una bona paciència.

També descobrim que dins del món del metalcore i del metall alternatiu, hi ha hagut molta perversió i, a més, aquesta perversió sempre deriva cap a la monyeria.

Sembla que sigui el mateix tema però no ho és, i és que acabem parlant de baixistes gais gràcies als A Pale Horse Named Death, gent que un dissabte no, però un diumenge poden arribar a perdre el cavall, i els Alphawolves.

D’entre les novetats del dia, avui comencem amb la campanya pre-electoral i parlem de Ciudadanos amb el disc que els han dedicat els Hey Satan, i ja que estem amb el tema fatxívol, també punxem el nou single dels Rammstein.

Ens n’anem cap a Finlàndia per trobar a un grup que escriu com els anglesos però passat pel filtre dels noruecs, per poder assemblar-se als americans Mastodon, els Palehørse.

Us estalviem molta feina a buscar quina és la cançó escoltable dels Eluveitie, sí, aquella de cada disc que està entre psé i no tà mal, i us punxem el nou disc dels Sworn Enemy amb una collimenta de calçots clàssica, com es feia abans de les modes i les perversions estilístiques.

Dins de la secció del Mort de la Setmana ens n’anem a Nova Zelanda a descobrir un mort que potser no és mort si no que té sorpresa, i ja de passada, a descobrir la diferència tècnica entre l’arquitectura eclesiàstica mormona i la de la resta de religions.

Com estem a tope d’educatius, més o menys com els neozelandesos darrerament amb les cultures alienes, descobrim com i sota quins psicotròpics, els pirates van anar posant noms a distintes poblacions de la zona.

Avui el nostre webmàster ens recorda als Àspid, ajudant-nos a recordar boniques anècdotes de quan a en Lluís el confonien amb baixistes i bateries, tot i que mai amb músics, deu ser per culpa del seu “lado oscuro” que avui mostra en directe.

A la segona subsecció del webmàster, avui recomanem als Rotting Christ sense fer la justicia social que mereixerien tant Fallujah com Greybeards, i on ens endinsem dins del bonic món del fritanga metal que tan de moda està darrerament.

Tot això i més, com la descendència literària perversora sexual d’ovelles del nostre mort de la setmana, al programa d’avui:

Ir a descargar

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s