Als Palehørse els posàvem d’exemple en la quarta degustació del llibre d’imminent publicació “Fent Amics“, com a grup de prog no avorrit i, és que, a més de ser potents, ens ofereixen unes cançons curtetes per a un grup prog, però a les quals no els falta de res (picada d’ullet, picada d’ullet, picada d’ullet, picada d’ullet…. a molts grups progs i fans).

Ells es defineixen com a grup que barreja el prog amb l’alternatiu, però la veritat és que la seva música va molt més allà, sludgejant en molts moments i recordant-nos a l’etapa més potent i primigenia d’uns Mastodon, i experimentant amb estructures que anirien més enllà d’allò més purament prog (sí, senyors, en tres minuts i poc es pot fer tot això).

De fet, quan anem al seu Facebook, veiem el seu apartat “influences” i se’ns ocorre donar-li a “veure més”, desplegant-se davant la nostra mirada una interminable llista d’estils, te n’adones que potser haurien de definir-se com a experimental-crossover-prog-sludge, perquè, a mesura que escoltes el disc, efectivament vas descobrint una mica o força de cadascun d’aquests molts estils i gèneres.

Encara que no sigui el meu estil preferit, crec que és el millor que ha aparegut en el que va d’any, amb aquesta espurna que sempre estem buscant i que diferencia als artistes d’aquells que només saben o poden fer cançons.

I crec que és del milloret per diverses raons: Un bon so, potent i compacte, melodies que t’estarrufen els pèls de les orelles, i cançons que no deixen de sorprendre’t com feia temps que ningú et sorprenia, tant en la seva concepció com en la seva execució, i tot això sense demostracions tècniques de quant sap cadascú en primer pla.

Imprescindible.

Lluís