Coneixeu el joc aquest de “Saps que estàs vell quan…“? No sé, quan et sorprens caminant pel carrer amb les mans agafades a l’esquena, o quan tens una bossa anomenada “la bossa de les bosses” sota l’aigüera… Sí? Ja?

Bé, juguem una mica a això:

Saps que estàs vell quan… escoltes el nom de Ripper Owens i el primer que et ve al capdavant és quan es va estrenar amb els Iced Earth (fa 15 anys).

Saps que estàs vell quan… per fi reconeixes que l’últim disc bo de Judas Priest va ser el Jugulator amb Ripper Owens (i d’això fa ja 22 anys).

Saps que Ripper Owens està vell quan… es rejunta amb músics anyencs d’Alice Cooper, Whitesnake, Kingdom Come, etc… i aquesta vegada no sembla el jovenet del grup… ni per casualitat.

Doncs bé, enèsim projecte de Ripper Owens després de Seattle, Soulbender, Trinity, el seu pas per Yngwie J. Malmsteen, Beyond Fear, Charred Walls of the Damned, Spirits of Fire, the Three Tremors, Tim Ripper Owens o Tourniquet entre altres, intentant recuperar aquella fama que va tenir en el seu moment.

Us en recordeu vosaltres de quan vam passar de dir “hostis, un nou cd amb Ripper Owens, a veure què tal està” a “merda, una altra vegada en Ripper Owens, quin tiu més pesat”? Perquè jo no… sospito que va ser després de l’escolta de 5 o 6 d’aquests diferents projectes insulsos, però no sabria contextualitzar-ho.

Doncs bé, nou projecte, aquesta vegada de hard rock classicot, com els músics als qui ha fitxat. El que no ha canviat és un single potable, “The Way”, i la resta del disc insuls amb ganes i absolutament prescindible, com amb tots els seus altres projectes.

Lluís