After The Burial
Què pot haver-hi millor que començar un àlbum amb uns gatets atropellats? No en el sentit literal, també tenim cor, sinó que ens referim a uns esmolats harmònics de guitarra que es van repetint insistentment fins a injectar-se violentament en el teu cervell.
Sí, és veritat, Gojira sabrien fer el mateix però afegint-li aquell toc eteri que només tenen ells, i la cosa no sonaria com a “gatet atropellat” sinó com a “balena còsmica voladora”, però és que After The Burial són menys subtils que la banda francesa.

Evergreen” és el sisè àlbum d’aquests referents de l’escena Deathcore i segon treball des de la mort de Justin Lowe, que havia estat un dels dos guitarristes de la banda. La cosa segueix més o menys on ho havien deixat amb “Dig Deep”. Continuen a un altíssim nivell, mostrant moltíssima personalitat amb el seu Deathcore i experimentant molt amb diverses paranoies mentals encara que… una mica menys que en els seus inicis.

No sabem si les al·lucinacions més potents venien de part de la capacitat creativa de Lowe, però ja fa un parell d’àlbums que no trobem desordres mentals com per exemple “The Fractal Effect”, que gairebé s’acostava a la malaltia d’uns Primus. En lloc d’això trobem a uns After The Burial un punt més centrats i formals, sense arriscar tant.

Amb tot, “Evergreen” torna a ser un molt bon àlbum dels After The Burial, que no volen doblegar-se a la moda Pop-adolescent que estan començant a practicar alguns dels seus congèneres.

Ivan Cateura