Podcast del programa emès el 9 de Juny de 2019

Nou programa en el qual descobrim les vocals àtones romanes, i és que avui fem un especial sobre l’abecedari i la numerologia.


I què millor que començar sabent que l’Ivan no va passar mai de la A dins del món del hard rock clàssic i/o anyeju amb grups com AC/DC, Aerosmith o Airon Maiden?

acedece--i_13562312711270135623201709261
Avui descobrim que el Paranoia Metal Show és omnipresent a les xarxes, saludem efusivament en perfecte hongkonguianès septentrional modern al nostre oient de Hong Kong, i ens fem ressò de la mort de la nostra plana a Google Plus, i la importància que ha tingut en l’evolució de la nostra audiència.


Avui comencem amb versió, però també amb novetats, perquè tenim als Eagles of Death Metal, que tothom coneix per la seva carrera musical, no pas per les carreres que hi van haver en cert concert seu.

Seguim amb les novetats i amb la informació tècnico científica que us oferim gradualment al programa, i és que us presentem als Wake Up Hate, amb els que descobrim que els post-hardcoretes estan a una llepada de vaca de ser emos.


Però som gent oberta de ment, així que avui us introduïm al bonic i poc conegut món del pop, us recordem el disc dels Azusa, gent creadora de tendències, i us presentem als Mercutio, amb el cantant dels Spandau Ballet.

KUgIgF
Amb novetats, i matemàtiques un xic agafades pels pèls, punxem el nou disc d’Axel Rudi Pell, en directe, i aprenent a comptar amb nosaltres.


Parlant de gent xunga, avui descobrim als Zephyra, que fan una miqueta de por, com escoltar als The Odius, molt macos tots ells.

 
I és estiu, els estepicursors tonen a rodar lliures pel món, així que alguna cosa hem de fer per anar-los recollint, i ho fem amb els Heart of a Coward, al límit de la melodia acceptable i descobrint noves dites tradicionals com aquella que diu “llençar-se com progs a la merda”, i els Upon a Burning Body, ja passant al Groove Core.

tumbleweed
Parlant de cores, avui també tornem a punxar el Deathcore per pijos amb els Osiah, i discutint sobre si la matança del porc es pot fer a Sarrià Sant Gervasi o no…

gipafsdhy
I ja deixant de banda el bonic món del core, encara tenim dues novetats més, els Firespawn i els Enthroned, amb qui aprenem tècniques de maquillatge aquàtic, i com decorar un trikini blackie.

ReflectingIdleAustraliankestrel-small
Parlant de trikinis, però més acolorits, avui tenim una possible cançó de l’estiu amb els Shiraz Lane, però qui despunta en aquest sentit són els Royal Republic, que acaben competint contra si mateixos.

Passem ja a parlar del Mort de la Setmana, amb una gran incògnita, intríngulis i intriga per saber qui serà… serààaaaaa…


La cosa és que avui el mort comporta novetat explicativa, com bé us expliquem a la secció, anunciant que hem buidat la nevera de morts i confirmant que a Sao Paulo no hi ha bancs i que, a menys que siguis la vocalista de Zephyra, has de còrrer fent ziga-zagues de botiga en botiga.


Demostrant lo respectuosos que arribem a ser, evitem fer xists amb el cognom del mort d’avui… al menys amb el cognom conegut, això sí.


Tot això i més, com la secció de biologia marina, on descobrim el perquè de la mort dels dofins del món, quin és el cementiri dels cantants de pop o que els verats no es deien així, si no “peixos feliços del mar” abans del naixement d’André Matos, al programa d’aquesta setmana:

Aneu a descarregar-lo

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s