Programa número XXIII de la temporada número XXIII… què vol dir això, doncs que ens fem grans.

A part d’això, doncs tenim un programa per celebrar la nit més màgica de l’any, sigui per un solstici mal entès, per alcohol, drogues, coca o d’altri, i qui hi entén més de tot això que Ben Affleck i els Papa Roach?

Com avui disposem de poques novetats al estar així mig fiesteros, doncs us presentem altres coses, com la caché, que segur que la coneixeu, però, per si de cas, nosaltres us la presentem.

Mujer-Informatica-Enfadada-60889

Avui el nostre webmàster no està, lògicament, a la vora del foc, si no de la foguera que ha preparat especialment, al costat de la qual ens recorda als alacantins Blood, i parlem del projecte tan diferent i versàtil que ha engegat algun dels seus membres, com són els Mind Driller.

 

Abans de passar a la segona subsecció del nostre webmàster, ens aturem un moment a fer publicitat vacacional d’Alacant, d’on us recomanem l’Hotel Port, sobretot per les agradables vistes interiors i la seva decoració estil Décó.

Finalment, aconseguim fer la segona subsecció d’en Sergi, després de despreciar un xic als baixistes, com no podria ser d’altra forma, i ens recomana als The Fallen State, els grunxaires que es grunxen en dues direccions diferents alhora.

 

Com a novetats… si se’n poden dir així, tenim el directe desganat d’en Jorn, i els Royal Bliss, tot i que no tenim tan clar que siguin novetat.

 

El que sí tenim són avantgardes i progs satisfets després de l’alta demanda que tenen aquests estils.

També tenim espai per als contes infantils, tot i descobrir que el llenyataire de la Caputxeta Vermella no talava arbres, cosa que ens fa sospitar que no era llenyataire sino músic de Grunge a l’atur.

Avui no ho rebentem hard millorant el diccionari català, però sí que anem acumulant possibles cançons de l’estiu, tenim als Circus of Fools de la setmana passada, que ja s’afegeixen als Thank You Scientist, als Meloco i als que van liderant el concurs, els Royal Republic.

 

Ja que estem tope de festius amb problemes amb la coca de Sant Joan, què millor que donar dades de fiabilitat absoluta per als vostres coneixements interiors… com per exemple, que els Vltimas tenen una estreta relació amb el pop, les gralles i els estudiants de 3er de BUP de llatí, i aprenem la versió xunga del “Esto es cerca y esto es lejos” de Barrio Sésamo amb els Rotting Christ i els Septicflesh.

 

Amb els Omnium Gatherum i els Medeia, queda clar que darrerament els millors músics de death metal suec són els finlandesos, d’aquí el nom de death metal suec.

 

En una nit tan màgica com aquesta, i més per als blackies a qui agrada cremar coses, no podia faltar El Mort de la Setmana, que, per segona setmana consecutiva, és d’arxiu… a veure si haurem d’acabar fent alguna crida…

taewfweenor

Amb el mort, avui ens n’anem cap al Quebec, en concret a Montreal, on també us recomanem còrrer fent zig-zag pels carrers, tot i que no pels mateixos motius que a Sao Paulo.

gierwtwephy

Com a bon programa temàtic, el mort té relació amb la coca, la neu, les armes i una familia tirotejada per altri, no per se.

Tot això i més, com la descoberta que el nostre webmàster no és si no el nou Duran i Lleida, al programa d’aquesta setmana:

Aneu a descarregar-lo