Programa especial celebrant el dia del gos, o, com a mínim, deixem que en Ben Affleck el celebri, perquè nosaltres, com els Sabaton en la seva edició més estiuenca Chancleton, segurament som més de gats que de gossos, i aportem proves feacents.

Dins de les novetats, us presentem gent prou gossa com per no buscar nom per al grup, i és que de Creed ja tenim a en Tremonti i avui us punxem a l’Scot Stapp, que fa botellón mentre grunxeja.

Altres novetats que tenim ens porten a confusió, perquè… són porcs els que veuen porno? Són porcs els Pig que canten amb actrius porno de la talla de la Sasha Grey?


Més novetats confuses són els punkis Sum41 que fan cançons no punkis, fins i tot amb acords varietats i que arriben a sonar bé. Potser no servirien per a un festival prog, però sí per a animar una nit d’estiu.

Passem a coses més clàssiques, amb els American Hitmen, que no canviarien la vida de ningú, però com a “música del tiempo”, colen, igual que els Redscale, stoners amb qui repartim estepicursors pel què properament serà l’estepa catalana.

Estepicursors que passarem a recollir a ritme de core, primer amb un core més mony, de la mà dels Wolves at the Gate, tot i que no prou mony com per a merèixer cap colleja.

I tot seguit, ja a recollir-los més seriosament a ritme dels Throes, més mitjos temps, però intensos i d’emprenyamenta destacada.

Avui seguim amb el “Quina Calor Edition” a la secció del nostre webmàster, qui ens recorda a aquells succedanis dels Children of Bodom que van ser els Norther, després de confessar-nos que compta per colors.

I després ens recomana a les Stonefield, les Flors Mariae d’Austràlia que es diferencien única i exclusivament pel nivell de llepamenta de granotes abans de composar les seves cançons.

Amb el mort de la setmana, avui amb problemàtica seientil, ens n’anem a Budapest a fer acudits informàtics, i tornem al punk, per segona vegada al programa d’avui, sense acabar d’esbrinar com va poder morir el protagonista del dia.

Com no, no podríem mantenir el nostre estatus de programa de divulgació científica sense donar dades feacents d’interès general, com que els Pene Corrida són la millor solució per treure’t d’apuramentes o que sempre és millor estar mirant cap al mar que no pas cap a Cuenca.

Acabem el programa innovant, trencant la tradició d’acabar amb una baladeta, i és que ja feia dues setmanes que ens estàvem aguantant de punxar això i ja no hem pogut més…

Tot això i més, al programa tope de seriós i divulgatiu d’aquesta setmana:

Aneu a descarregar-lo