Sabaton “The Great War” Nuclear Blast, 2019 [CAT]

Ja és aquí el nou disc dels suecs més heavys i trues, que no sé si és el millor títol al que un podria aspirar, però aquest se l’han guanyat a pols.

A més, jo crec que són bones persones aquells músics que treuen les edicions mega-ultra-súper-especials-deluxe-de-la-hòstia al mateix temps que l’edició normal del disc, quan molts altres s’esperen a treure aquestes edicions quan saben que els fans ja s’han comprat el disc normal. En aquest cas, l’edició especial és un triple cd, amb les mateixes cançons en els tres, però el segon, anomenat “The Soundtrack to the Great War“, és el que vindria a ser la versió karaoke simfònica, és a dir, allò que fan els Dimmu Borgir de treure el cd amb la orquestració del disc i els cors èpics. I el tercer cd, anomenat “History Version“, amb una intro on ens expliquen de què va cada cançó i ens donen el context històric… en els meus temps s’afegien fulles al llibret perquè te’l llegissis, però entenc que això de llegir, els milenials no ho porten massa bé.

Al meu parer, és el millor disc quant a treball a cada cançó, però també el pitjor, quant a resultat final, per la menor naturalitat dels seus temes i la perversió de l’èpica de la seva música.

I m’explico, els únics dos grups que actualment aguanten decentment l’ésser un grup de heavy metall, és a dir, que no visquin del fet en el passat, són Powerwolf i Sabaton, tots dos amb una fórmula de melodies i cors que els donen l‘èpica que els fa destacar, sense necessitat de cors d’eunucs, ni de parlar sobre dracs ni espases forjades a la quinta forca d’una mitologia nòrdica.

Això s’ho han carregat els Sabaton amb aquest “The Great War” intentant “simfonitzar-se” per a donar més pompositat a la seva música, quan ja tenien tota l’èpica necessària. I ho dic jo, que m’ofereixen un disc de heavy metall i el primer que faig és escopir-li a la cara al seu portador, que si després resulta que és Sabaton, vaig i me l’escolto i normalment m’agrada, però…

També s’han equivocat amb els singles… per Déu, “The Red Baron” és el més avorrit que han tret en tota la seva carrera, i “Great War” no està malament, però necessita de diverses escoltes, igual que “Fields of Verdun“, i això no es treu com single d’un grup de heavy metall. Treus temes com “Devil Dogs“, més directes, o “The Future of Warfare“, de més fàcil digestió, i després ja coles les altres.

Malgrat aquests errors (importants per a un grup del seu calibre), el disc no està malament, encara que et quedes amb la impressió de que si s’haguessin deixat d’intentar fer-lo tan èpic i tan històric, hagués estat molt millor.

Lluís XXIII

Hi ha 2 comentaris

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s