Nou programa on aprenem a diferenciar entre els palitos i les columnes dòriques gràcies a les lliçons lingüístiques d’avui, perquè, si alguna cosa tenim al programa d’aquesta setmana, són cores i lliçons d’idiomes.

Tot i això, no podríem començar sense fer esment de la gran qualitat com a actor de Ben Affleck, qui si no podria fer la mateixa cara fent de mort que de viu?


Ja de passada, fem petites lliçons d’història antiga, aprenent el perquè de la desfeta de l’imperi romà, i d’història contemporània, aprenent com es diferencia “el nuevo” del “el del café”.


Avui tenim moltes novetats, començant pels Hyvmine, nom de fàcil retenimenta, progs poc progs però que van per feina i estiuegen poc, seguit del directe dels H.E.A.T. que no vindrien a ser ben bé exactament del tot un grup de deathcore.


Qui sí són deathcore són els Thy Art Is Murder, que foten canyeta de la bona, i més en comparació dels As I May, gent que fa modern metal al quadrat, o modern modern metal del modern metal que ve del death metal suec d’Oslo.


Passem del deathcore al death progressiu amb els Black Passage i la seva masterclass d’anglès, tot i que la masterclass que necessitarien seria de fer portades en el cas dels Asleep in the Wake.


Seguim amb més cores, i ens n’anem amb els Sharks In Your Mouth, gent que sona prou bé tot i el nom que s’han ficat.
També tenim el nou disc dels Lacrimas Profundere, a qui se’ls ha mort el canari, tot i que la seva veina, la Prudencia, els ha consolat prou bé.


I per acabar amb les novetats, els Carnifex, que també toquen el tema deathcore, com no, tot i fet des d’un altre punt de vista, que és el que té ser bona gent com són ells.


No ens oblidem tampoc que som a l’estiu, i el refresquem a base del ultra refrescant black metal dels Diabolical, recordem aquell represcant estiu del 1917 amb els Sabaton i punxem el disc de l’estiu, el dels Royal Republic.


El nostre webmàster ens redescobreix a aquest grup gairebé desconegut que són Iron Maiden, amb qui descobrim que l’Eddie té parella y que junts acaben formant un Eddie Murphy, així com veiem que es pot punxar molt un grup sense punxar el grup.


I tornem al deathcore, en aquest cas amb els pijos de l’estil, els Osiah, amb qui tornem a les lliçons i dades lingüístiques, tot i que, en aquest cas, aprenem un xic de francès.


Dins del Mort de la Setmana, avui, un mort i quart. Amb el quart, us fem saber que els stoneros americans són els bascos del rock.


Amb el sencer, ens n’anem al grup que més anuncis de xampú deu haver protagonitzat tot i ser cores, en aquest cas, dels que no saben tocar, els thrashcores, i una mort per moto no voladora.


Tot això i més, al programa d’aquesta setmana

Aneu a descarregar-lo