Humanity's Last Breath Abyssal

Parental Advisory! Aquest disc no acaba de ser apte per a tots els públics.

Us els heu d’imaginar vestint bata blanca, amb els ulls injectats en sang dins d’unes òrbites enfonsades i ennegrides, i remenant tubs d’assaig i microscopis en les profunditats d’una cova de la qual no se’n coneix l’existència.

Des de fa uns anys, amb bastanta discreció i escassa producció, els suecs Humanity’s Last Breath i els seus col·legues Vildhjarta han estat experimentant fora de tot límit ètic per tal de crear una mena de nova branca bastarda derivada del frondós arbre musical creat per Meshuggah.

El resultat de tot plegat és quelcom que sona veritablement fresc i poderós, però que alhora no és apte per a tothom, i té la mateixa velocitat de digestió que un kebab amb ració extra de tot.

Podem trobar-los referenciats com a banda de Deathcore, però l’etiqueta se’ls queda petita. En espais musicals reconeixibles també podríem vincular-los amb el Djent i el Prog, però hi ha un parell d’elements que els permetrien ser dignes de merèixer la creació d’una nova etiqueta: la creació d’atmosferes realment malaltisses, i… els sorollets de guitarra – científicament parlant, és clar -. Sí, és veritat que podem trobar moltes bandes que han decidit jugar i experimentar amb els sorollets de guitarra com els cèlebres Gojira, però Humanity’s Last Breath ho porten tot plegat cap a una nova dimensió.

Amb tots aquests elements sobre la taula, “Abyssal” a part de ser un molt bon àlbum, és també una experiència sonora. No és un disc de grans singles – encara que per anar obrint boca “Abyssal Mouth” és una bona opció – sinó que és un tot: una única criatura profundament obscura i malvada amb una pell a prova de bales, que apareix a l’estil Godzilla per arrasar amb tot.

Si veieu que Humanity’s Last Breath són excessius sempre podeu provar amb els seus col·legues Vildhjarta, una mica més melòdics i accessibles.

Ivan Cateura