Em vaig tornar a enamorar d’ells quan van recuperar a en Brian Head Welch que els va treure d’aquell forat cada vegada més fosc en el que anaven caient, fent declaracions com “aquest és el disc més directe que hem fet”, doncs clar, és el més simple i bàsic, i el pròxim ho serà encara més, dir que és el més “directe” era un eufemisme per a no dir “cada vegada som més merdes component”.

Al seu anterior “The Serenity of Suffering” els vàrem criticar la falta d’originalitat, no és que tornessin a fer cançons simples i bàsiques, és que no ens aportaven massa cosa nova respecte a sons passats. Doncs bé, aquest “The Nothing” segueix el mateix camí: té cançons que no estan malament, però en general, són temes que, ni impacten, ni serviran com a molt més que no sigui de farciment en els setlists dels seus concerts.

Quan ens van avançar “You’ll Never Find Me” com single d’avançament, vam pensar “ja està, com en Head els ha prohibit les drogues, això de la falta d’imaginació i creativitat s’ha tornat endèmic”, però després van treure la de “Cold”, i mira, hi havia allí un intent d’evolucionar a nivell melòdic, perquè a nivell rítmic, seguíem bastant embussats en els Korn típics i tòpics.

Ara tenim el cd sencer i… a part de la de “Cold” i la tríada gairebé al final del disc, formada per “Gravity of Discomfort”, “H@rd3r” i “This Loss”, movent-se més entre el que va fer Brian Head Welch quan no estava amb Korn (Head i Love and Death) i les aportacions més cinematogràfiques de Jonathan Davis, com la seva participació a “Queen of the Damned” (on, per cert, hi havia una cançó anomenada “Cold” d’ Static-X que tampoc dista tant d’aquesta).

Al final, originalitat zero (tret que hagin fet cançons soporíferes com “The Darkness is Revealing” per a disgustar en lloc d’agradar, com a fet original), dóna la sensació de que han intentat evolucionar, però que s’han quedat a mig fer per mandra o per falta d’inspiració, i al final queda poca cosa a destacar que no sigui que, després d’escoltar-se aquest disc, un té millor opinió de l’anterior,”The Serenity of Suffering”.

Lluís XXIII