Després d’una portada interessant, aquest quintet japonès ens ofereix com a sisè àlbum de la seva discografia, el retorn de qui va ser el seu vocalista en els seus inicis, el senyor Sadew. Per a qui no conegui a Blood Stain Child, podríem d’entrada comparar-los amb uns Soilwork per ràpidament ubicar-los. Encara que en realitat practiquin un Death Metal Melòdic amb apunts Trance / Dance, o el que seria el mateix, sintetitzadors amunt i avall fent sorollets continus durant totes les seves cançons.

D’aquest “Amateras” destacaria bàsicament 3 coses: En primer lloc, la part gutural de la veu durant tot el disc. Crec que, sense ser el Pavaroti del Death Metall, és el que està a més alt nivell. Diríem que les parts melòdiques estarien una mica … psa … en alguns casos fins i tot un xic simples o cutres. En segon lloc, destacaria la velocitat a la que en molts moments es posen les cançons, inevitablement recordant a uns Dragonforce però en versió Death Melòdic. Això ho fa interessant a estones, d’una banda, pesat a estones per un altre. I en tercer i últim lloc destacaria un inici bastant prometedor en els primers temes i una progressiva dissolució que al final acaben fent d’aquest “Amateras” un disc bastant avorrit i prescindible.

Quan al Death Metal li vols afegir conceptes que el facin diferent als altres milers de bandes de l’escena, has de pensar i plantejar aquests conceptes bé, i donar-li les pinzellades adequades, sense excessos, per no saturar, avorrir o cansar a l’oient. Blood Stain Child no tenen males maneres, però necessiten baixar el punt de saturació i donar-li alguna volta més de rosca a les composicions per poder estar a l’alçada de per exemple i sense anar més lluny uns Soilwork o qualsevol altra de les bandes Death ja consolidades .

Sergi