Foscor Els Sepulcres Blancs

“Els Sepulcres Blancs” és el sisè treball en estudi dels barcelonins Foscor i representa un pas evolutiu lògic en la seva trajectòria musical. De fet, es tracta de la segona entrega d’una trilogia basada en el Noucentisme català de finals del segle XIX i iniciada el 2017 amb l’avantguardista “Les Irreals Visions”.

Deixant enrere qualsevol rastre d’aquell black metal primitiu dels seus inicis i endinsant-se cada cop més en un univers oníric i introspectiu, la banda barcelonina ens arrossega durant 38 minuts a paisatges desoladors on la decadència es converteix en poesia i l’ésser humà troba confort en la malenconia i bellesa en la tragèdia.

Atmosferes denses i retrats postapocalíptics són la tònica general de l’àlbum, al qual personalment opino que li manca un punt d’energia. Però se sobte, quan portes vint minuts atrapat en l’hipnòtic ultramón on vol transportar-nos en Fiar, arranca “Cel Rogent” i se t’aixequen les orelles (i potser altres parts del cos).

Confesso que potser tenia expectatives massa altes amb aquest àlbum i a la primera escolta em va decebre una mica el to obsessivament melancòlic que desprèn, però reflexionant-hi amb perspectiva, tinc ganes de retrobar-los en directe i veure com sonen en cru les noves composicions, i més després de la boníssima impressió que em van deixar l’any passat fent de teloners de Zeal & Ardor. Foscor porten més de quinze anys fent música, però fa la sensació que la banda encara no ha tocat sostre.

Pere Gelis