Programa número XXXVI, que comencem on fire, tot i que això no sigui cap pista feacent sobre el mort de la setmana d’avui.


I com dèiem, comença el programa a tope, perquè només iniciar-lo, ja tenim una breaking news que destirota el programa, i és que ja no són només tres els Batushka que tenim, si no que ja són quatre, i no són dos els discos editats, si no que són quatre, tot i que no podrien ser tants si dona la casualitat que són els mateixos… ens expliquem bé, no?


Anem ja per les novetats, que avui en tenim un munt, i comencem per la novetat amb una mitja d’edat més avançada, Michael Schenker Fest, que, per edat, podrien haver-se ficat Michael Schenker Guateque, i així haguessin pogut mantenir el logo de MSG.


Seguim amb els The Virginmarys, que avui estem tot catòlics i estonaires, essent la versió masculina i fumadora de ducados del creuament entre les Flors Mariae i les Stonefield.


Una novetat que no és tant novedosa, és el nou disc dels prog maths Lone Survivor, que és de 2018 tot i que ens hagi arribat ara… que venia amb el repartidor que porta els pactes de Moncloa.


També tenim el nou disc dels Percival, amb cançons que són mescla de títols de pelis porno i personatges de Game of Thrones.


Descobrim amb The Agonist que ja no hi havia forma de fer-ho pitjor i, per tant, han millorat un xic, al contrari que els Raubtier, que, després de que els atraquessin a Barcelona amb katanes, s’han tornat una mica monyes.


No ens han hagut de trucar els fans de l’Avantgarde perquè avui els hem acontentat sense miraments, primer destacant que en Vintersorg ja no li treu protagonisme a en Vortex dins dels Borknagar, i per això punxem una cançó on canta en Lazare, i després esmentant els errors de juventud dels Blut Aus Nord.


I encara més novetats, que això és un no parar, tenim una parella de penya animadíssims, i no parlem dels Leprous, si no dels Cult of Luna amb el seu Sludge tope fiestero però sense noia cridanera, i els The Hu, els mongols de turno.


Amb els SUP o Supuration avui aprenem que hi ha grups amb dos noms i dos èpoques, però que saben resumir bé el nom i barrejar bé les dues èpoques.


I ja, per acabar amb les novetats, ens posem tot singlaires, amb els nous singles de Lacuna Coil i Omnium Gatherum.

Però no només de novetats viu el Paranoia Metal Show, tot i que avui, casi casi… així que també tenim mort de la setmana, que ens trobem tot passejant pel Londres d’avui en dia on destaquen tots els grups punks que van sorgint com molt bé va preveure el nostre protagonista del dia.

Què aprenem a la secció d’avui? Doncs forces coses, com que no pots ser punk i aristòcrata a la vegada, o que en Jack Starr no és el culpable de totes les morts del metall.

A més, no trobem aigua a la lluna, però sí al bell mig del desert català, a banda d’aclarir-vos aquell gran enigma de “Quantes cançons bones cal fer en 10 anys per ser cap de cartell?”

Anem ja pel nostre webmàster, que avui ens recorda als Uzzhuaïa, i al seu hard rock molón desde València a la seva primera sub-secció.

Fins aquí, bé, però passem del PP Valencià al PSOE madrileny, i ens acaba estafant com a bon Pedro Sánchez que és, recomanant-nos als Hämaton per la raó patillera de que “fan coses rares”, es veu que fent coses normals no els recomanaria… ja… segur.

Tot això i més, com descobrir que Ben Affleck no està gordo, si no que té els ossos gruixuts, que els camells escandinaus són els més fiables que hi ha, o que podem contribuir a aturar el canvi climàtic amb productes de proximitat com els Foscor, tot… i més, al programa d’aquesta setmana:

Aneu a descarregar-lo