Disillusion “The Liberation” Prophecy Productions, 2019 [CAT]

Tercer disc dels alemanys death-progs celebrant el seu 25è aniversari… encara que la ràtio de discos per any sembli baixa (i ho és), resulta que van estar inactius des de 2006 a 2018, si fa no fa la cosa, quedant del grup original en Sebastian Hupfer a la guitarra i l’Andy Schmidt a les veus. Tot el que vindria a ser la base rítmica, són nous, començant per en Ben Haugg, fitxat com a baixista al 2018 però que ara el trobem a les percussions (espero que per voluntat pròpia, i no perquè li hagin dit que no val ni com a baixista), Felix Tilemann, al baix després que la plaça quedés lliure, i en Martin Schulz a la bateria.

Recordo gratament el seu debut, el Back to Times of Splendor, que va cridar força l’atenció, encara que no ho fes el segon disc, Gloria, una mica més pesat i insuls.

Després de més d’una dècada i mig grup canviat, tornen Disillusion amb una nova forma d’encarar la seva música… bé… nova en ells, però no per Opeth ni en els centenars de grups que s’han inspirat en ells per a acoblar parts ambientals i acústiques al seu death metall progressiu.

Per què? Perquè no es facin pesades les cançons? Però hosties, cabró, si li afegeixes un interludi de dos minuts a meitat de tema, i, perquè no quedi allà penjat com sense relació amb la resta, fiques una intro i una outro de l’estil, li estàs doblant el minutatge de la cançó… no és que sembli més curta, és que l’has fet el doble de llarga.

Malgrat aquests interludis que, per desgràcia, tenen gairebé tots els temes, la majoria sense sentit ni raó de ser, tret que pretenguin anar de calenta-progs, i quan més estàs gaudint una cançó, van i te la tallen, perquè sí, perquè ho fan Opeth i ells també volen, no per res més… doncs, malgrat això, no només tornem al nivell del Back to Times of Splendor, si no que el superen amb escreix.

Composicions complexes, molts elements entrellaçats per a crear un entramat de death prog melòdic rebuscat, però accessible, que segurament arribarà a tots els nivells de fans del prog, i, com en el meu cas, als no fans del prog, també.

Lluís XXIII

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s