La pregunta que tothom es fa en aquests temps que corren i que encara ningú sap respondre: Com pot ser que portem anys ja amb la moda de les cerveses artesanes, fent fires, demostracions, concursos… si totes saben absolutament igual?

Al principi tenia la seva gràcia, era un producte diferent a la cervesa més industrial, i això va provocar que les marques tradicionals haguessin de posar-se les piles i treure variants menys industrialitzades… val… però… per què continuen sortint noves cerveses artesanes? No n’hi ha prou amb les que ja hi havia? Saben diferent a les seves predecessores? Doncs no, perquè estan fetes totes amb els mateixos polvets que compren tots a l’engròs, i ale, tothom a fer la mateixa cervesa.

Aquesta cervesa artesana de l’actualitat són Crow’s Flight, un hard heavy que no millora el que hi havia abans d’ells, no aporta cap sabor, regust, fórmula d’elaboració, base ni resultat final que no haguéssim catat ja abans.

Suposo que ja ens ho podíem haver sospitat lleugerament en veure el nom del grup, portada i el nom del disc, que no són, el que tècnica i conceptualment es coneix com a “original que et cagues”.

Empassar-se aquest “The Storm” no provoca nàusees ni dolors estomacals, tampoc et fa sentir malament, però tampoc és una experiència que recordaràs la resta de la teva vida… de fet, si no hagués fet la crítica del disc, jo no els recordaria ni demà mateix.

Disc totalment prescindible, que no aporta res, ni destaca per res, això sí, no molesta.

Lluís XXIV