Resulta curiós que el que probablement pugui considerar-se el millor disc de la carrera dels Hellyeah, hagi de ser aquest “Welcome Home“, disc que va començar a gravar-se l’any passat i que el seu bateria Vinnie Paul, l’únic que tenia la seva part gravada, serà l’únic que no podrà gaudir del resultat final a causa de la seva defunció.

Chad Gray i companyia, amb el lògic dubte de si seguir amb el projecte o no, van decidir prendre’s com una cosa personal la finalització de l’àlbum, encara que fos en memòria del seu company mort i la veritat és que el treball realitzat ha estat més que notable. El seu anterior “Unden! Able“, 3 anys enrere havia estat per a mi el bo i millor d’una carrera discogràfica més aviat pobre i prescindible, sobretot tenint en compte el nivell dels membres de la banda texana. Però aquest “Welcome Home” és potent, elèctric, emocional i madur, a parts més o menys iguals. I destacaria sobretot la seva maduresa. Encara que si bé és cert que algun tema és prescindible, tenim una sèrie de tracks d’un altíssim nivell, amb molta força i ganxo i que sembla que exploren diferents vessants entre diferents tipus de so com Groove, Thrash, Hardcore i fins i tot en algun tema fregant el Pop.

Cançons com “333”, “Oh My God”, “Welcome Home”, “I’m The One”, “Black Flag Army” i “Perfect”, tan dispars entre elles i amb resultat més que sorprenent en la seva execució, li donen al disc l’oportunitat de ser col·locat a l’estanteria dels bons.

Welcome Home” és un treball molt seriós, realment molt professional, on els amants del Groove, trobaran per fi en un disc de Hellyeah, el que sempre es va pensar que es podria esperar d’ells, amb un Chad Gray immens a la veu i amb el que vindrà a ser el treball pòstum de Vinnie Paul i per tant el seu homenatge.

Sergi