Els qui coneixien a aquests suecs abans d’aquest disc de debut, ja destacaven d’ells la teatralitat i les coreografies sobre l’escenari, i alguns destacaven que eren uns mestres de l’escenografia.

D’altra banda, tenim un rock-metall que beu de moltes fonts, des del melòdic a l’industrial… pel que, fins al moment, bé podríem estar parlant dels genis (i també suecs) d’Avatar i no pas dels Mister Mistery.

El que els diferencia és que sí, conceptualment la seva música és una mescla de molts estils i sons, buscant molts moments per a incorporar escenes d’una obra del burlesque o música carnavalera (quant al firat o “carnival” americà, no el carnestoltes d’aquí), però a nivell musical, s’allunyen totalment del metall extrem i es mantenen entre el hard rock, un rock industrial, aquests elements del burlesque cabaretero que comentàvem abans, i l’horror punk-rock.

Per tant, estaríem, en el musical, més a la vora dels Wednesday 13 que d’Avatar i, tenint en compte l’avorriment absolut que suposen els últims discos dels Wednesday 13, totalment lineals de principi a fi, doncs trobar una cosa tan variada com aquest Unalive de Mister Misery, és una gran alternativa.

És a dir, saben barrejar estils varis i diversos, tant del rock-metall com de fora, com Avatar, però oferint-nos un estil bastant diferent, amb resultat no tan per als gurmets de la música, però sí per als que gaudeixen sense més de quelcom divertit, diferent, amb bones melodies i tornades i ritmes enganxosos.

Lluís XXIV