Lacuna Coil “Black Anima” Century Media, 2019 [CAT]

Fa molt pocs dies enfocava la meva crítica sobre el nou treball de The Agonist, “Orphans“, d’una forma un tant peculiar, de fet, tal com realment ho veig. Amb Lacuna Coil em passa una cosa semblant, així que recuperant el format utilitzat per a The Agonist, introduiré a Cristina Scabbia com aquesta cambrera que sempre has desitjat trobar-te en un bar. Aquesta simpàtica i bonica cambrera que t’atreu de per si i fa que freqüentis aquest bar de forma més habitual del que sense ella faries. Perquè no ens enganyem, siguem clars ja d’entrada … Lacuna Coil són un referent en el món del Metall si, Lacuna Coil s’han consolidat musicalment i la veritat, s’ho han treballat, però no crec que sigui exagerat ni dolent reconèixer que si el bar Lacuna Coil no hagués obert amb una de les cambreres més preuades del sector com és Cristina Scabbia, probablement el nombre de visites i per tant la facturació i fama no haurien estat els mateixos. Perquè hi ha bars que pel fet de tenir a segons qui en plantilla, nosaltres, els consumidors agafem afectes curiosos i al final moltes vegades valores menys l’oferta i la seva qualitat davant de qui et serveix el producte. És així, en un bar, és així en el món de la música.

No trauré jo ara mèrits a Lacuna Coil. Ells s’han suat la seva carrera, han treballat temes, àlbums i estètiques, i ho han fet amb gust i èxit, això està demostrat. Però analitzem amb honestedat el producte real. Pocs grans LPs complets tenim al llarg dels nou àlbums editats fins a la data. Tots tenim en ment el “Comalies“, “Karmacode” i fins i tot el “Dark Adrenaline“; segurament els discos que més destaquen en la seva discografia i en els que sempre hem anat destacant solidesa, maduresa, consistència, mescles crues amb melòdiques, moments més gòtics, moments més foscos. I sempre també hem insinuat la seva linealitat i poc afany de risc directe, ja que tot rastre d’evolució i risc han quedat sempre bastant limitats a la subtilesa.

Però serà per Cristina, serà pel karma, serà perquè al final en el fons han fet les coses bastant millor que els seus competidors més propers … serà pel que sigui, però Lacuna Coil són un referent del gènere i pel que sembla tenen màniga ampla per fer i desfer, que els seus fans i els seus crítics sempre tindran paraules positives per a ells.

Deixeu-me jugar el paper de dolent de la pel·lícula i per consegüent d’excepció. “Black Anima” té un bon inici, prometedor, la veritat, i trobo en “Sword Of Anger“, “Reckless” i si m’apureu, a “Under The Surface” o “Veneficium“, bons temes, com sol dir-se en les crítiques de Lacuna Coil, sòlids, madurs i consistents. En aquest “Black Anima” per descomptat tenim aquesta barreja i alternança de veus entra Cristina Scabbia i Andrea Ferro, i tenim també aquests passatges més gòtics, els més melòdics i els més foscos. Vaja, que en realitat tenim el de sempre amb la signatura Lacuna Cristina Coil Scabbia. Potser sí en aquest disc hi ha potser més indici de canvi … més presència de moments més foscos, més Dark. Sí, potser, com també trobem més moments avorrits, sobretot a la segona meitat del disc.

És clar que seguirem sent fidels al bar, és una cosa que no es pot controlar, és superior a nosaltres, però reconeguem que hi ha qualitat, hi ha producte interessant, personal capacitat, però falta el valor afegit, un que no sigui el que de per si aporta la primera cara visible d’aquest bar, qui et serveix les copes, qui et mira d’aquesta manera, qui et dona complicitat. “Black Anima” no és encara aquest disc que marca la diferència.

Sergi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s