Pripyat Escape “Antimateria” self prod 2019 [CAT]

Un altre disc de Modern Metall? Si us plau, deixeu-me ja en pau, vull viure tranquil, primer va ser el power, després el “”””””gòtic””””” simfònic de veu femenina, després el metalcore, i ara el modern metal, ja està bé, no? Hòsties, i a més, de Barcelona, com sempre, arribem tard a copiar el que ja està fet.

Bé… a veure, cal reconèixer la gràcia del nom del grup, i la portada, per a un grup nacional, no està malament, a veure com sona això…

Hosti, doncs… no sona malament, i menys per a ser auto-produït, però la cançó que obre el disc, “Forsaken” es queda a mig camí dins del death melòdic modern, és correcta, però no convenç ni en la part més contundent ni en la melòdica.

Anem pel segon track, “Out of Control”, a veure si està bé o ens quedarem amb allò de “no està malament per a ser un grup local”, que el que vol dir és “és cutre, però com lo que es fa aquí és més cutre encara i mai serem Suècia o Alemanya en el que a metall es refereix, ens haurem de conformar amb això”.

Doncs quasi que no… no caldrà conformar-se, perquè, si contem que m’estic escoltant uns 10 o 15 discos de “modern metall” a la setmana, dividits entre tres quartes parts que creuen que el pop samplejat que actualment fan Amaranthe o Sonic Syndicate és modern metall, i un quart dels grups que sí que mantenen aquesta evolució a partir del death melòdic suec, Pripyat Escape estarien entre aquests últims.

Crec que si haguessin gravat aquest “Antimateria” en uns bons estudis suecs, amb algun productor de renom finlandès, segurament estaríem parlant d’un disc de notable alt o excel·lent. I no ho dic pel so final, si no per la producció en si, que a les cançons els podrien haver tret una miqueta més de suc.

De totes maneres, el disc supera àmpliament l’aprovat, amb bons temes, canyeros, i tornades amb melodies que a vegades ens recorden una mica més l’avantgarde noruec que no pas el death melòdic suec.

Ja sabeu que si no hi ha pernil per Nadal o unes quantes rondes de cerveses en un bar, som totalment objectius i ens importa més aviat poc que un grup sigui d’aquí, la música és universal i cal avaluar-la comptant tot el conjunt, no sols comparant amb el que fa el del poble del costat.

Doncs, juntament als americans Tethra, Pripyat Escape són dels que més ens han agradat, com podreu comprovar si llegiu les 5 o 6 crítiques que tenim de Modern Metall en poc més d’un mes, i més si els comparem amb els 50 o 60 discos d’aquest estil que en aquest espai de temps han durat entre 10 segons i 10 minuts en el meu reproductor d’àudio…

Lluís XXIV

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s