Podcast del programa emès el 24 de Novembre de 2019

Avui estrenem un nou format de programa que, enlloc de fer el día festiu d’una comunitat autònoma, fem el programa eròtico-lúdico-festiu de la comunitat, i comencem per València, que té molt a veure amb el número XLV.

Recuperem el parlar d’en Ben Affleck a l’inici del programa, i és que, després de descobrir que no sabia fer de mort, arribem a la conclusió que el paper ideal per a ell és el de comptable autista màster d’arts marcials.

Seguim parlant de gent famosa i amb dificultats d’expressar el seu amor pel món que l’envolta, i és que Marilyn Manson ha tret nou single i, com no, torna a ser una versió. El punxarem? Difícilment, com difícil és escoltar-lo i que t’agradi.

I després de descobrir que avui l’Ivan no està massa Stuani, passem a les novetats, començant per la Jennie-ann Smith i els seus Avatarium, amb divisió d’opinions (sobre el disc dels Avatarium, no pas sobre o sota la Sra. Smith).

Seguim amb el primer grup del dia que ens proporcionarà una excusa no només per aprofitar el xàndall de diumenge tarda, sinó que a més, podrem sustreure-li les cadenes d’or a la iaia per tenir el pack complert del numetaler de diumenge tarda, amb els A Broken Silence, a qui s’uniran els també xàndaleros Slipknot i Fire From the Gods.

Més noietes, també de bon veure i que, tot i tocar el tema del metall sinfònic, no criden, com és el cas dels Chariot the Moon, o no els haguéssim pas punxat.

No ens oblidem del nou disc de Lindemann, que aquest sí que té una opinió homogènea per part dels paranoies, i és que no ho peta massa hard, com ja havia demostrat amb els singles d’anticipamenta.

Tampoc ho peta en Mats Levén amb el seu projecte personal, els Skyblood, però mira, després de saber la trista història que hi ha al darrera del personatge, doncs el punxem, ni que sigui per pena.

Una novetat en la que sí que estem tots d’acord, i, a més, tot i que soni raro, en positiu, és el nou disc d’Asha, Disclosure of Technology, de qui teniu el single al Facebook (al grup o a la pàgina? Al grup o a la pàgina?) i avui us punxem alguna altra cançoneta.

I acabarem amb les novetats amb dues coses força dispars, els The Silverblack que intenten buscar una sortida al Modern Metal, i els Cattle Decapitation de qui obrim dues vies d’investigació sobre com van fer-se el logo.

Si pensàvem que, després de la setmana passada, en Sergi no podia caure més baix, ens equivocàvem, doncs, només començar, obre amb un proverbi xinès que a qualsevol li faria vergonya trobar en una galeta de la fortuna.

No segueix massa bé, recordant-nos a un grup amb una trajectòria paral·lela respecte als Sonata Arctica, com són els Dream Evil.

I acaba fatal, amb la recomanamenta dels Eyes Wide Open, que serveix per descobrir que el nen no sap resumir i que segur que era el típic nen repelent que quan la profe demanava un resum de mig full, ell presentava un treball de 30 folis enquadernat.

I si els Eyes Wide Open són els In Flames de l’actualitat que millor fan d’In Flames, amb el Mort de la Setmana descobrim quina és la Fageda d’en Jordà que no és la d’en Jordà però com a Fageda d’en Jordà, és millor fageda.

També arribem a la conclusió que hi ha baixistes que, tot i no ser músics, toquen en grups, i de quina és la California de la Europa de l’Est segons els nostres estudis banquístico-lumínics.

Tot això i més, com quina relació hi ha entre Sangtraït, Simon & Garfunkel i Kadavar, al programa d’aquesta setmana:

Clickeu per descarregar-lo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s