Els vàrem descobrir amb el seu anterior “Rough Times”, un esplèndid disc d’Stoner setentero del que encara no ens n’hem cansat, així que li teníem moltes ganes a aquest nou treball.

Bé, pel que es veu, els hem descobert tard, ja que ara han decidit que era el moment de canviar a nivell estilístic. I com canvia o evoluciona un grup d’Stoner setentero? Si es modernitzen, cagada l’hem, i això de ficar-s’en terrenys blueseros ja està massa vist. Quedaria el Soul o el Gospel, però, com sempre, Rival Sons aquí s’han avançat. Tampoc poden avançar en el temps perquè The Night Flight Orchestra, i uns quants més darrera seu, ja han copat la dècada dels 80 i se l’han quedat per a ells.

Doncs bé, per als grups d’Stoner setentero no queda més evolució que tirar la vista enrere, i intentar buscar sons que continuïn sonant a anyencs però que se surtin de la dècada dels 70.

El problema està quan fas massa esforç i ja, els ulls, en lloc de quedar-se en blanc, es tornen sagnants de l’esforç i poden sortir-se de les seves òrbites oculars.

I és que, clar, Svartanatt i algun altre grup de penjats ja estan en el terreny del Stoner de finals dels 60 i principis dels 70, així que, a Kadavar, no els ha quedat més remei que forçar encara més aquesta mirada cap enrere.

El resultat no ha estat l’explosió dels glòbuls oculars, però… el disc sona a banda sonora de Forrest Gump, amb massa de Simon and Garfunkel, i massa poc del Stoner de Kadavar. I això en els temes més animats, com “Children of the Night”, el single que ens anticipava el disc.

Així doncs, comprovarem si per al pròxim disc ja ens hem cansat del “Rough Times” o no.

Lluís XXIV