Blind Guardian Twilight Orchestra “Legacy Of The Dark Lands” Nuclear Blast, 2019 [CAT]

És un ocell? És un avió? No, és Superman!

Els menors de 30 no crec que tinguin ni la més remota idea de què carai estic dient. En qualsevol cas, tant és, dubto molt que els menors de 30 estiguin llegint aquesta crítica i em sorprendria encara més que a algun d’aquesta edat li interessés gens ni mica aquesta nova proposta dels alemanys Blind Guardian. O hauria de dir, els alemanys Blind Guardian Twilight Orchestra? O potser hauria de dir, els alemanys Blind Guardian amb els txecs Twilight Orchestra? O … l’alemany Hansi Kürsch dels alemanys Blind Guardian amb els txecs Twilight Orchestra? Una mica d’embolic, no?

La cosa és que es veu que els líders de Blind Guardian, Hansi Kürsch i André Olbrich, porten tramant, planejant, ideant, creant i / o treballant en aquesta idea des de fa uns 20 anys … si, 20 anys !!! Com se us ha quedat el cos? Doncs per fi, 20 anys després podem dir que … això … aquest tan esperat treball … per a ells entenc … ha vist per fi la llum … I … què és això? Doncs això és formatge (segueixo amb coses per a majors de 30). I, què formatge és? (Nota de l’autor: aquí la broma té sentit en castellà, és a dir: Qué es eso? Eso es queso. Qué queso es?… us sona, no?) Doncs un disc de Blind Guardian sense ser Blind Guardian. Una banda sonora, vaja. No bateria, no baix, no guitarres. Res elèctric. Una orquestra, sí, la Twilight! Noooo, l’Orquestra Filharmònica de Praga! Això de Twilight és per donar-li el toc Blind Guardian, com podeu suposar. I la veu de Hansu Kürsch en algun dels temes és també, vaja, suposo, per donar-li un altre toc Blind Guardian, però un que justifiqui el anomenar a això el que sigui de Blind Guardian.

Què, un embolic, no? Sí, és que m’està costant molt entendre això a mi també. Resum: després de 20 anys amb aquest somni, els Blind Guardian sota un altre nom que conté el nom Blind Guardian i amb només un component de Blind Guardian participant en ell, editen una banda sonora, que només ells, els de la Filharmònica, els fans incondicionals (ja no majors de 30 en aquest cas, sinó de 40) i jo, ens escoltarem una única vegada en la nostra vida i ja està. No per dolent eh, suposo que com a banda sonora estarà bé, no sé, només pel sentit que té … han passat 20 anys … a l’igual avui dia té ja poca gràcia … i interès … però bé … cadascú a la seva …

Sergi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s