Novembers Doom Nephilim Grove

Després de centenars de milers de correus electrònics, incomptables manifestacions al carrer, desenes de citacions judicials i un post-it a la nevera, per fi Novembers Doom s’han decidit a editar un disc el novembre. No ho feien des del “Welcome To The Fade” de 2002. La dada.

I no és una dada del tot estúpida. La seva època daurada coincideix amb quan van deixar d’editar discs el novembre, sobretot amb la seva obra mestra “The Pale Haunt Departure” i el següent “The Novella Reservoir”. El cas és que la seva època daurada s’ha anat tornant mat; han anat perdent la brillantor i clarividència. L’anterior “Hamartia” ens va agradar força, però tampoc ens mostrava res nou en l’univers Novembers Doom. Potser el fet de recuperar els novembres era un intent d’iniciar un nou canvi de cicle?

Doncs el cert és que per iniciar un canvi de cicle necessites idees noves i fresques, i “Nephilim Grove” no té res d’això. Segueixen essent els Novembers Doom dels últims 15 anys. Amb unes produccions acollonants i una gran habilitat per crear temes del Death/Doom Metal més punter. El problema el trobem en la repetició d’esquemes. Els temes d’aquest nou treball ens sonen a refregit de tot el que ja els hem escoltat amb anterioritat. “Petrichor” i “The Witness Marks” són bons temes, però a mesura que avança el disc és fàcil anar perdent l’interès i acabar recuperant algun dels seus grans àlbums.

Fa temps que els demanem algun petit canvi, alguna cosa nova, però semblen no voler fer-nos massa cas. Corren el perill de convertir-se en els Amon Amarth del Death/Doom, amb la diferència que Novembers Doom no tenen drakkars.

Ivan Cateura