Al 2013, després d’una molt bona trajectòria de gòtic-pseudo-popero-alternatiu, aquests alemanys van editar, coneguts en aquella època com A Life [Divided], el The Great Escape, disc al qual ja comentàvem que se n’anaven molt cap al pop però que, a diferència d’altres grups gotiquillus que havien sucumbit a la comercialitat, encara teníem esperances amb ells.

Al següent disc, el Human, que és quan van perdre els claudàtors del seu nom, vam tenir la mateixa impressió, que continuaven derivant cap al pop, però que encara es mantenien en el terreny del rock-metall.

Doncs bé, tant tibar la corda, s’ha trencat, i quatre anys després d’aquell Human, ens arriba aquest Echoes, on de gòtic alternatiu en queda poc ja o res, les guitarres són més de decoració que per a fer-les sonar, i ens porten un disc de pop-rock alternatiu comercial que res té a veure ja amb els seus grans discos com van ser el Passenger o el Virtualized.

Al 2013 els comparàvem amb The Birthday Massacre i la seva evolució… doncs seguirem amb aquesta comparativa, esperant a confirmar en el proper disc les nostres nul·les esperances que recondueixin la seva trajectòria i quedant només a l’espera que surtin en algun vídeo amb lluentons o fent duets amb Shakira.

Lluís XXIV