Fins ara, teníem noms de grups que, traduïts al nostre idioma, com “Emergency Gate” o “Adelitas Way” quedaven així com a ridículs, d’altres que, directament, ho eren, com els americans “Ventana”, en qué cony estaven pensant per a posar-se aquest nom? Si com a mínim fossin britànics i es diguessin “Balcón”, dius, val, té una mica més de sentit…

Doncs bé, com a noms de merda, uns altres que s’emporten la palma, Bombus, juntament amb unes portades no lletges, però sí difícils de mirar… i aquest ja és el seu quart disc en deu anys i el tercer per Century Media, que no és moc de pav.

I musicalment… doncs també són estranys, fins i tot difícils d’escoltar al principi, ja que és una mescla d’elements força extravagant, però que… al final… mira, no està malament. De fet, després d’un parell d’escoltades, acaba agradant força.

Què és aquesta mescla extravagant o rarota? Doncs que aquesta gent van, i parteixen d’una base rítmica totalment Motörhead, molt clarament des del primer track “A Ladder – Not a Shovel”, i sent ja exagerat en arribar a “In the Shadows” on creus que t’arrencaran amb la típica versió del “Ace of Spades”.

Però després van, i damunt d’aquesta base, et distorsionen les guitarres i juguen amb la velocitat d’aquestes, anant d’un hard rock-heavy metall a un so més proper a All Hail the Yeti, Pyogenesis o, fins i tot, els gotiquillus Thora. La veu també va variant, i va de la imitació descarada d’un Lemmy a “Two Wolves and One Sheep”, a cançons on ens fan pensar en Mastodon.

Així doncs, sobre una base rítmica punk-rock-heavy-thrash, tenim un so que va del heavy rock al groove, passant per l’stoner i fins i tot el gòtic.

Originals i interessants si se’ls dóna una oportunitat.

Lluís XXIV