Mikael Erlandsson és un compositor i cantant que no pot deixar de composar i gravar discos. Bons? Bé… a vegades sí, i d’altres no, sobretot quan no té paciència per a arrodonir les cançons i ens acabava traient discos amb Last Autumn’s Dream cada 9 o 10 mesos.

Ara Last Autumn’s Dream estan en pausa tècnica, i Mikael veia com anava a passar-se mesos sense gravar, li ha entrat el tremolor de la síndrome d’abstinència i s’ha hagut de muntar un altre grup, amb un nom molt diferent, com podeu veure i que… bàsicament, sona a Last Autumn’s Dream, un xic més classicot, especialment perquè a les tecles, en Jona Tee (H.E.A.T.) ha anat a buscar un so molt anyenc per a aquesta part de la música.

La resta, un AOR que es basa molt en aquestes melodies vocals a les quals ens té acostumats en Mikael, però havent-se envoltat de gent bastant tècnica, com Pontus Åkesson de Moon Safari, Robban Bäck d’Eclipse, Joel Starander d’Eric Martin Band, i un desconegut però no menys suec, Claes Andreasson.

El resultat final és bastant bo, es nota que per primera vegada en molt de temps, ha deixat passar una mica més d’un anyet entre disc i disc, encara que sigui amb un nou grup. Més seriós que els últims discos que havia editat, sense anar a buscar tant la melodia fàcil o tornades que entrin tot d’una sense importar que et puguin tirar enrere per aquesta mateixa raó.

Suposo que part del mèrit el tenen els nous músics, ara caldrà veure si deixen madurar el disc, i van amb calma amb les noves idees que puguin acabar en noves cançons… perquè, informació per a Mikael Erlandsson: A vegades una idea, per bona que sigui, no s’acaba materialitzant en cançó, no cal gravar-ho tot ni fer-ho amb presses.

Caldrà esperar a veure si es tranquil·litza una mica o en un parell de mesos tornen a entrar a l’estudi i torna a fer lo de treure deu discos passables per dècada quan en podria treure dos o tres de boníssims.

Lluís XXIV