Primer programa de l’any, que comença amb males noticies, entre morts de gent estimada i escassetat de novetats interessants, a part de singles, poca coseta més.

Tot i que l’any xinès encara no ha començat, sí que és el programa més xino dels que hem fet fins al moment, si més no, a nivell numèric.

Tot de problemes tècnics ens han dificultat un xic el programa, juntament a dificultats de pronunciamenta d’algunes cosetes i dificultats extremes amb les pestanyes, ni que fóssim la Rosalía, tu.

És la nit de Reis, i, com no podia ser d’altra forma, ens posem tot fiesterus amb les Stonefield i els Lacrimas Profundere per a posar-los banda sonora, recordant tota la palla i estepicursors que hauran trobat els camells en la seva travesia pel desert.

Entre aquestes dificultats també tenim la d’haver de donar la baixa d’última hora al nostre webmàster, que entre camells i vetllades vanguardístiques, avui no és capaç de fer la seva secció.

Parlant de vetllades vanguardistes, avui ens les musiquen els Perihelion amb el seu disc d’homenatge als wookies, “Agg”.

Anem per les novetats, i començarem pas a pas, primer anem pels singles, i és que en Biff Byford, a la temprana edat de 68 anys, ha decidit començar una carrera en solitari molt diferent del què fa amb els Saxon.

Seguim tot singlaires amb gent que han de treure discos, en teoria, més interessants, per una banda, tenim els The Night Flight Orchestra, i per l’altra, els FFDP o Five Finger Death Punch.


Fem el pas lògic de tot músic no blackie, i passem dels singles als EPs, apartat on hi tenim els setenteros Wolfmother, que no acaben d’aixecar cap per por de tornar a matar a en Peter Tagtgrent.

I, ara ja si, arribem als discos sensers, començant pels satisfayers del metal, els The Inhibitor, entre recomanamentes de repetir noms abans d’arriscar-se a posar-se noms de merda com és el cas.

Qui sí ens fa cas amb el tema de repetir noms són els Nightmares, la versió Djent dels votants de Vox.

I, ara que fem el resum del programa, veiem que hem estat força fatxes, perquè també hem punxat als Blood Red Throne, els Vox del death metall.

I si Vox serien la versió d’Aliexpress dels nazis, avui tenim tot un seguit de comparatives entre versions normals i versions xines, començant pels ADE, la versió Aliexpress dels Ex Deo.

També tenim a la Mina Caputo, que només té una estrella a les votacions del venedor com a vocalista femenina, però del disc dels Life of Agony, acabem trobant una segona cançó per punxar al programa.

El mort de la setmana avui era difícil de no saber qui és, i ens ajuda a fer un volt per empalmar serveis a la Jonquera i els seus llocs vanguardístics per seure.

Avui parlem d’en Martín Rodríguez, rebatejat en alguns mitjans, de la falta d’independència entre ambdues mans d’en Lluís i, com no, del concert dels Sangtraït al Palau Sant Jordi.

Tornem a parlar de la Nit de Reis i de mitjans audiovisuals, i és que descobrim una inmillorable banda sonora per als resums dels noticiaris nocturns.

Tot això, com els noms alternatius del disc dels Sons of Apollo, que van de la Mama Chicho al Disc del Tiroriro, al programa d’aquesta setmana:

Clickeu per anar a descarregar-lo