Primer programa post-festivitats, tot i que encara trobem gent diversa, com músics, locutors o senyores que t’atenen a la benzinera, que segueixen ressacosos del cap d’any.

Avui comencem el programa fent amics, parlant dels motius que fan que certs guitarres passin a tocar el baix, i de la estreta rel·lació entre el prog metall més virtuós i els Platero y tú.

Comencem el programa amb un mort, que no és el Mort de la Setmana tot i ser mort de la present setmana i que el Mort de la Setmana no ho sigui, en Neil Peart, gran bateria dels Rush, però sense presses.

Comencem amb les novetats, i fem-ho com si fóssim progs, anem progressivament i comencem amb els singles, els Gotthard per una banda que semblen retornar mínimament així com de passada a èpoques passades, i els Heaven Shall Burn, que retornen… sense més, però en plan Petit Suís.

Passem als EPs, que també en tenim dos: Per una banda, els alternatius pro-morralla Red, i, per l’altra, els Rest in Peace des del bressol del Modern Metal.

I ara, ja sí, els discos sencers, començant pels abueletes, com els Magnum, als quals els comencem a notar l’edat als discos, perquè ja se sap que, quan et fas gran, costa més de digerir segons què i que no s’et repeteixi.

Més gent viejuna: Rage, dels quals punxem la única cançó que es salva del disc, que, tot i ser al disc, no és del disc. I, parlant de coses rares, els Erdling, industrials del Neue Deutsche Härte, cosa que costa menys d’escriure que de pronunciar, que tenen el disc normal, i la versió de banda sonora per la típica peli que es feia a l’Edat Mitjana, amb aquells actors tan famosos que tothom coneix.

Avui la comunitat prog pot estar contenta, no per la mort de Neil Peart, si no pel descobriment de nous grups progs, com els abans esmentats Platero y Tú, o els Dyscordia.

Tantes novetats tenim avui, que no ens queda temps per punxar l’esperadíssim nou cd dels Lordi, però sí que ens dona temps de punxar als Oceans, grup nu-metaleru i unes quantes coses més.

¿Encara queden novetats? Doncs quasi que sí, i és que tenim als Lotus Thief, grup de Black dels que, quan acaben de fer les seves coses al wàter, són els que abusen dels ambientadors i culpables dels problemes amb la capa d’ozó.

Acabem amb les novetats amb els Pyogenesis, grup que preferim no pronunciar com cal, i alabar el seu steampunkerisme i poperisme incipients.

És l’hora del webmàster, qui comença amb un altre mort que tampoc és el Mort de la Setmana, tot i sí que ho va ser la setmana passada, en Martín, recordant-nos una mica tot el què van significar els Sangtraït, a nivell cultural, musical i anecdotari.

Avui li toca a en Sergi repassar el seu propi Top10 per reduïr-lo fins al Top3, quedant-se amb Palehorse, Royal Republic i, oh sorpresa sorpresiva, Volbeat, per acabar la seva secció parlant de burros, ases i coses rares i inconnexes.

Anem ara ja sí per al Mort de la Setmana, que no és el d’aquesta setmana ni el de l’anterior, i no és altri que un blackie que va mal aprendre a ser blackie, equivocant-se en quins punts del Decàleg del Bon Blackie havia de cumplir.

També aprenem en aquesta secció a asseure’s de forma pastorílica a Àustria o a sacrificar pollastres pel dinar de Nadal.

Tot això i més, com la rel·lació entre els punks anarquistes espanyols, els thrashies alemanys i els Car Bomb, al programa d’aquesta setmana:

Aneu a descarregar-lo