Magnum van tenir gairebé dues dècades d’obscuritat entre meitats dels vuitanta i meitats de la primera dècada d’aquest segle XXI. Mentrestant, el seu vocalista, Bob Catley, anava editant discos bons, elegants, compactes.

Al final, després d’uns 20 anys d’indecisions, degueren pactar que en Bob deixés la seva carrera individual aparcada, i que fes el que feia en solitari, però amb els Magnum. Així doncs, Bob Catley deixa d’editar discos en solitari, i, a poc a poc, els discos de Magnum es van semblant més al que feia el seu cantant pel seu costat, fins a arribar al Escape from the Shadow Garden, una meravella en forma de disc que combina el bon fer dels músics experimentats de Magnum, i l’elegància de Bob Catley.

I aquest nivell es va mantenir bastant bé, tant al Sacred Blood, Dinive Lies, com al Lost on the Road to Eternity (sí, no són amants dels noms curts), fins a arribar a aquest Serpent Rings, disc molt similar en estructura… segurament massa.

Sí que s’han adonat que s’estaven repetint moltes melodies, sobretot vocals, i han intentat jugar una mica amb les veus, buscar altres tons, canviar una miqueta les estructures de les tornades o de les cançons en si mateixes (You Can’t Run Faster Than Bullets, Madman or Messiah o House of Kings), però, a pesar que es nota aquest esforç, el resultat final continua sent una mica repetitiu en quant als seus últims discos.

El disc no està malament, ens deixa alguns singles, però també ens deixa amb la sensació que han pogut caure en un altre pou, esperem que d’aquest en surtin en menys dels 20 anys que els va costar sortir de l’últim…

Lluís XXIV