Misery Loves Co Zero

Quan tot això eren camps i la gent encara llegia revistes en format paper, recordo haver-ne comprat una d’aquelles en què cada mes s’alternaven les portades – un mes era per a Maiden i l’altre per Metallica – i haver vist un anunci promocional del “Not Like Them” de Misery Loves Co. Em va entrar la curiositat i em van venir moltes ganes d’escoltar-lo. El problema és que en aquells temps la gent no tenia tota la música al seu abast com ara, i ens havíem de conformar en escoltar els discs en gramòfons impulsats per l’energia d’un mamut. Així que la meva curiositat per Misery Loves Co. va morir aquí.

23 anys després arriba a les meves mans aquest “Zero”, que ve precedit per un silenci discogràfic de 19 anys per part d’aquesta banda sueca. El que hi he trobat m’ha simpatitzat força. Ho podríem resumir ràpidament com a una mena de bastard musical sorgit d’una nit de passió entre els Tiamat de l’època del “Judas Christ” i els Nine Inch Nails. És a dir, Gothic Metal del de veritat, combinat amb Rock/Metal Industrial americà.

Compositivament parlant, trobem a uns Misery Loves Co. bastant clarividents – després de 19 anys tampoc hauria estat comprensible trobar-se una bonyiga musical -. Es tracta d’un disc molt complet, sense temes per omplir minutatge i en el que costa destacar només dos o tres temes. El que sí podem esmentar és que els més fans de Nine Inch Nails trobaran en el tema-títol “Zero” una bona forma d’endinsar-se en el disc, mentre que els seguidors de Tiamat compten amb “Dead Streets” com a referència més clara. També esmentarem la inclusió de “Only Happy When It Rains”, versió dels Garbage que resulta tot un encert com a part d’aquest disc.

Finalment el temps ha fet justícia a la meva curiositat inicial cap a Misery Loves Co. i sortosament no m’ha defraudat, a veure si també fa justícia a la meva curiositat per guanyar la loteria. Bon treball per part d’aquest combo suec.

Ivan Cateura