Encara perjudicat per l'”alta qualitat” dels últims discos que m’he escoltat (vegeu Blind Guardian Twilight Orchesta, Apocalyptica i Dog Fashion Disco), em trobo amb el nou compacte dels americans Bad Wolves, que m’ha descol·locat. Per bé i per mal al mateix temps, estic fet un embolic. Banda en principi de Metalcore, que de vegades és Metalcore, de vegades és Groove i de vegades és Metall alternatiu. Tan aviat estàs escoltant Five Finger Death Punch, com canvia a uns Parkway Drive, salta a Nickelback, passa a Papa Roach i es mou a uns Three Days Grace. Pffff … descol·locat. I la veritat és que tot sona molt bé, so contundent, potent, clar, melòdic i alhora agressiu, compensat … Bad Wolves tenen una qualitat i un futur prometedor, que no s’haurien de cremar amb tant disc en tan poc temps (recordem el seu debut el 2018 i aquest segon treball, només un any després). I encara que és bo saber fer de tot i sobretot fer-ho bé, comença a ser moment que els de Los Angeles comencin a definir cap a on volen enfocar la seva música, quin públic volen aconseguir especialment. És massa difícil abastar-ho tot executant temes tan diferents els uns dels altres en un mateix disc.

N.A.T.I.O.N.” és un disc que té de tot una mica, excepte identitat pròpia. Disc que comença fort en potència i qualitat, que recorre els diferents estils comentats anteriorment, que recorda a tan diferents i dispars grups, i que perd ganxo i interès en la seva recta final. En general bastant bé, li posaré un notable, i el recomanaré, però hi ha feina a fer i picar molta pedra per a la consolidació que tots esperem.

Sergi