Kvelertak splid

La veu no és una de les peces primordials de Kvelertak, però el fet que el 2018 Erlend Hjelvik anunciés que deixava la formació va ser una notícia de notable impacte per als seguidors d’aquesta banda noruega. On trobarien un vocalista amb unes prestacions similars i que sortís a cantar amb un pollastre sobre el cap? Doncs bé, no van trigar gaire a fitxar a Ivar Nikolaisen, un individu que encaixa notablement bé amb la personalitat de Kvelertak encara que… a hores d’ara no tenim notícia que simpatitzi amb els pollastres.

I davant els dubtes que podria generar aquest important canvi en el line-up de la banda, què han fet Kvelertak? Doncs treure’s la x**** davant de tothom i editar aquest espectacular “Splid”. El disc segueix amb la mateixa línia espiritual plantejada en els tres anteriors àlbums, que ve a ser la d’agafar la millor tradició hard rockera escandinava de bandes com Gluecifer, Hellacopters o Backyard Babies i mesclar-ho amb una altra bonica tradició igualment escandinava i sobretot noruega, el Black Metal.

En aquesta fórmula de l’èxit mana per davant de tot el Hard Rock més guitarrero i desfasat. Kvelertak compten amb tres guitarristes molt ben aprofitats. En el seu cas no es tracta de mantenir a un guitarrista a la formació perquè és molt col·lega de tothom i ningú s’atreveix a fotre’l fora – i no mirem a ningú -. Enmig del festival musical que ens proposen Kvelertak, destaquem “Crack Of Doom” que compta amb la col·laboració de Troy Sanders de Mastodon i “Uglas Hegemoni”, no perquè sigui una cançó que estigui per sobre de les altres, sinó perquè és l’aportació més decididament lúdico-festiva de Kvelertak en aquest àlbum, seguint la tradició de clàssics de la banda com “Bruane Brenn”.

Dos de cada tres prínceps europeus recomanen Kvelertak, sobretot el de Noruega. No és que siguem monàrquics, però les dades són les dades.

Ivan Cateura