Voodoo Six són el típic grup de viking metall que porta gairebé 20 anys fent el mateix i negant-se a evolucionar, com els veritables vikings, els que no es van passar al cristianisme i la van cagar. L’únic problema és que Voodoo Six no són cap grup de viking metall, si no de hard rock, i et pots escoltar un tema d’aquest “Simulation Game” o t’en vas a buscar el “Fluke?” de la dècada passada, i no sabries quins temes són de cada disc.

Aquesta nul·la evolució musical de la qual tornen a fer gala se’m fa difícil de comprendre, ja que no són cap grup que arrasi en llistes de vendes ni que vagin de caps de cartell com per a dir “eis, això ens va de perles, seguim per aquí”.

Van tenir uns dos primers discos correctes, després dels quals la gent va començar a fixar-se en ells, però, després de repetir el mateix durant 17 anys ja, no conec a ningú que digui “hòstia, sí, els Voodoo Six, com mola l’últim, gairebé està a l’altura d’aquell que van treure…”.

Centrant-nos en el disc, aquest “Simulation Game” comença molt bé, ja que el tema que l’obre, The Traveller, segurament és la cançó més dinàmica i molona que hagin composat mai, el millor single de la seva carrera. Tampoc és que haguessin tret cap single destacat fins al moment, ni que tinguessin la capacitat per a treure’s singles de la màniga d’uns Gotthard o uns Shakra d’avantes, pel què, treure el millor single de la seva vida tampoc té tant de mèrit.

I què més? Doncs ja està, el disc és això, un primer tema que és un bon single per obrir, i nou cançons de farciment que són exactament iguals a les que ens porten presentant des de la creació del grup.

La veritat, no sé ni com segueixen aquí, per a mi que la gent es confon amb tant de grup i noms semblants i es creu que són els Voodoo Circle o alguna cosa així, perquè no ho entenc.

Lluís XXIV