Programa número LXI en llibertat i I o Ichi en confinament, per paradox que sembli, i on aprenem que el teletreball portat a la ràdio és molt més dur i estressant del què sembla, tot i que el fet de fer el programa amb gallumbos ho relaxa tot una miqueta.

Comencem disculpant-nos per no haver anticipat la fi de la humanitat pel coronavirus, després d’anunciar forces fins del món, però potser abans del coronavirus, la humanitat se la carrega un asteroide que sembla que ve cap aquí, cosa que ens salvaria els plats… a la raça humana no, però els plats, sí.

Ja advertim d’entrada que avui serà difícil fer agenda de concerts en no tenir concerts a l’agenda… i parlant d’advertències, us parlem de les noves mesures sanitàries a l’hora de fer anar el Tinder en confinament.

Anem ja per novetats, i comencem amb els Gotthard, uns suïssos que saben comptar gràcies a ser suïssos, i que ens dónen una gran idea a nivell tecnològic.


Descobrim un nou grup i un nou estil, l’stoner monyes dels Paradise, que contrasta amb l’stoner més suec dels Elden.


També tenim als Benevolent Like Quietus, gent que fa gòtic del d’avantes i sentenciegen una miqueta, al contrari dels Dynazty, que són més d’agudets que no pas de veus greus i tenebroses.


Avui us presentem un projecte d’un baixista, sense que serveixi de precedent, perquè estem tot poètics i descobrim que Martin Mendez rima amb Martin Lopez i que Martin Lopez rima amb Opeth, i són els White Stones que no fan pas Stoner.


No podia faltar el toc industrial al programa, avui amb el nou disc dels Code Orange, uns grooveros industrials de Pittsburg tope rarunos.


Tampoc podia faltar la secció “la cançó del dia d’en Bjorn Speed Strid”, avui per partida doble, perquè recordem lo dolent que arriba a ser el nou disc de The Night Flight Orchestra, i us presentem nou single dels Soilwork.


Si la setmana passada us presentàvem als Crematory, avui tindríem la versió bona dels Crematory, que serien els Fires in the Distance, perquè no tot lo conegut ha de ser bo, com bé demostra el supergrup dels We Sell the Dead.


I acabem les novetats i les coses passables amb els Stitched Up Heart i la seva cantanta, cantantesa o cantantaire tatuada tota ella.


Però no només hi ha novetats musicals al Paranoia Metal Show, tenim molt més, com la secció científica on divulguem la possible relació de l’Ozzy amb el coronavirus o la secció de moda on parlem de l’influencer en qüestió de música i estètica en què s’ha convertit en Devin Townsend.

Més seccions dins del programa: Aprenem geografia noruega amb l’Ihshan, així com consells sanitaris i lingüístics, i amb els Beneath the Massacre aprenem què és una cançó rompe-bragas-y-too-lo-otro.


La secció del nostre webmàster avui ve patrocinada per la pseudo-cervesa Corona, i amb ells us recordem el nostre difús pas pel País Basc amb els Asgarth tot i tenir a un Sergi bipolar que ens vacila enmig de la fi del món.


La recomanamenta del dia són els Kvelertak i el seu black-hard rock, amb els quals descobrim l’estreta rel·lació que hi ha entre la reialesa noruega i l’espanyola, tot això adornat per pollos.


Passem al mort de la setmana, aclarint abans la distinció entre “lejos” i “cerca”, i descobrint que a Bangkok seuen raro i de forma inquietant pels carrers.

Allà hi trobem la Sazi, guitarrista i cantanta, cantantesa o cantantaire tailandesa i doom-stonera o stonaire que dubtem si la mort és per influències blackies o per turisme sexual, però sí que tenim clar que hi ha d’haver quelcom que cau de molt alt que hi té algo a veure.

Tot això i més, com la demostració fàctica de que avui ens sentim suïssos i sabem comptar, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Aneu a descarregar-lo