Exfeind són un grup de gòtic industrial... atenció… redoblament de tambors… això no us ho espereu… ni pel títol del disc… Alemanys!

Dins del saturat món del metall industrial alemany o Neue Deutsche Härte (que ja escric sense haver de mirar com cony es diu), doncs ens apareix un altre grup amb la seva proposta.

He dit LA SEVA proposta? Perdó, volia dir una proposta que bàsicament és la que ens ofereixen altres bandes més conegudes… i que ho fan millor.

Perquè, i atenció que aquí va una noticia bomba i inesperada: Ni tots els grups del Neue Deutsche Härte són iguals, ni tots són bons.

Prova d’això són Exfeind, una gent que té un magnífic so, el qual sona una mica a Oomph!, una mica a Eisbrecher, una mica de Stahlmann… i ja està, no hi ha més.

Originalitat zero, cançons que sonen a l’industrial alemany però que ni aporten res, ni n’hi ha cap que destaqui per una tornada que se t’enganxi o un riff que et faci moure el cap… res, és un disc totalment lineal que passa sense pena ni glòria, això sí, amb un bon so.

Disc prescindible com tants d’altres d’aquest estil que, per sort, no arriben a les nostres oïdes en ser eclipsats per grups més coneguts (que també la caguen, escolteu-vos els últims discos d’Oomph! o de Rammstein, però almenys tenen la seva proposta pròpia).

Lluís XXIV