Entre el rotllo aquest del Covid-19, el confinament, la cancel·lació de tot tipus d’esdeveniments i activitats públiques, la tendència musical qualitativament a la baixa, l’escassetat de nous talents, falta de noves bones idees, originalitat, etc …, necessitàvem, almenys jo, una mica de sang fresca, quelcom dinàmic, amb punch, amb un nivell top de principi a fi, alguna cosa que mantingués els cinc sentits en el més alt durant almenys els 45-60 minuts que sol durar un compacte en condicions . Doncs bé, Hansi Kürsch i Jon Schaffer se sacrifiquen per la humanitat i decideixen tornar amb els seus Demons & Wizards, després de 15 anys des del seu segon i últim disc junts. I han tornat per donar-nos això, el que estàvem buscant i aclamant, just el que necessitàvem … I, a manera d’agraïment, m’agradaria tornar cd a cd, llençant-los als seus “jetos” fins escoltar-los demanar clemència mentre prometen no tornar a fer-nos perdre el temps mai més amb discos totalment prescindibles que només serveixen per reforçar aquella frase que un savi un dia va pronunciar: “una retirada a temps és una victòria”. Sí, així és, però hi ha gent que no solament no sap perdre, sinó que s’entesta a no intentar aprendre a guanyar.

Partint de la base que l’únic que jo salvaria d’aquest àlbum seria la portada, la resta és totalment prescindible. I compte, que jo sóc dels que en el seu moment vaig gaudir dels Blind Guardian com el que més. Dels que gràcies a Hansi, vaig conèixer els Iced Earth i els vaig flipar encara més si cap. Sóc dels que quan vaig saber de la unió musical de tots dos en un projecte anomenat Demons & Wizards, vaig tenir una concatenació d’orgasmes incomprensibles perquè vaig pensar que viuria una de les millors etapes musicals de la meva vida. I no. Tot va quedar en res. Un debut bastant “decentillo” i poc més, un segon disc per oblidar … i una espera de 15 anys per a un tercer compacte que ja amb el títol podem imaginar l’originalitat i creativitat que s’amaga darrere. Sí, “III” … fent referència al fet que és el tercer disc … Què astut aquest joc de paraules eh … Buah … I un inici de disc gairebé calcat al del seu debut discogràfic, amb una “Diabolic” que inevitablement recorda a aquesta “Heaven ‘s denied “, i la resta de temes d’una excessiva durada, amb algun intent de canya o de canvi de ritme que no li arriba a l’alçada dels turmells a qualsevol cosa que puguis esperar del combo Kürsch/Schaffer. Bé, no li arriba a l’alçada dels turmells al que poguessin haver arribat a ser, perquè si analitzem les més recents edicions de tots dos en les seves respectives bandes principals, entendrem que estan en un moment creatiu lamentable i que només són una ombra del que van arribar a ser o podrien haver arribat a fer.

I arribats a aquest punt us vull recordar que jo he estat fan de Blind Guardian, d’Iced Earth i vaig lloar la unió dels dos líders per formar Demons & Wizards, projecte que gairebé d’inici a fi ha acabat sent un avorriment musical no apte per a gent dinàmica i activa amb un mínim de gust i esperances en aquesta vida. Quinze anys per això … pfff … no tinc més paraules, perdoneu …

Sergi