Programa número LXIII i San Coronavirus (o coronavirus San, no sabem on es posa el número al japó), on només de començar, constatem que se’ns allarga el palito sense que hi podem fer res.

Tenim el dubte de la secció d’en Sergi, que no sabem si serà avui a casa, i dubtes tècnics que acabem resolent de forma força ràpida.

Us parlem del futur o la manca de futur del món de la música, dels concerts cancelats, suspesos o aplaçats, i dels grups que es declaren en fallida econòmica per culpa dels virus i les companyies d’assegurances, com Anathema, que no podran seguir comprant pastilles anti-depressives, o Devin Townsend, que fa coses rares per aconseguir diners.

Avui el programa ens ve plagat de novetats, algunes que no punxem, com els Nine Inch Nails, i d’altres moltes que sí que punxem, com el grup de simpàtiques senyoretes que no saben el què fan, però tot i això, ho van bé, les Browsing Collection.


Nou disc d’en Nergal en la seva faceta menys maquillada amb els Me and That Man, de qui us descobrim per què té col·laboracions de dos Shinings diferents.


Punxem a en Lindemann, no per novetat, perquè ja era un disc que us havíem presentat, si no en relació al covid-19 i al fet que s’hagi convertit en la Esperanza Aguirre del metall industrial.


Parlant de relacions polítiques, us descobrim qui són els Ortega Smith del metall, que no són altres que els Ghost B.C., i si no, aneu a preguntar a Mèxic quan s’acabi la quarentena.


Tornem al bonic i esglaiant món de les novetats, amb els gòtics anorèxics per exelència, els Nicumo, seguits dels Akinesis, que no són cap nova enfermetat, tot i que en fer rock progressiu se us podria contegiar una mica de narcolèpsia.


Feia temps que no diferenciàvem entre death/doom i doom/death, per sort, el nou disc dels Temple of Void ens obren la porta a recuperar la discusió.


I ja que estem de discusions, qui és el pavo més raro dels raros d’Avatar? Doncs el que col·labora al nou treball dels Imonolith, els Five Finger Death Punch d’Aliexpress.


Seguim enllaçant conceptes, en aquest cas, el referent a coses o gent rara, com són els Azusa i la seva cantanta o cantantesa grega i amant del pop a la gallega.

Qui més raro que els japos? Ja, poca gent, doncs tenim metalcore japo i, valgui la redundància, rarot tot ell a la par que curiós de la mà dels Arise in Stability.


Fem pausa per parlar amb el webmàster que avui ens pren una mica el pèl, perquè si ja hem punxat a en Lindemann, ens fa punxar als Rammstein en la seva recordamenta setmanal, i si ja havíem punxat i parlat dels gallecs Aphonnic, ens els fa tornar a punxar en la seva recomanamenta a la vora del foc.


Tornem a les novetats que encara ens en queden, i ens n’anem cap a la part més oriental i folclòrica del Canadà a descobrir als Aeternam, gent que a vegades es comporta, i a vegades no.


I de grups desconeguts fent música que no els toca per zona geogràfica, a grups coneguts que fan música que tampoc els tocaria per geografia, com són els fans americans del death metall suec, The Black Dahlia Murder.


Escoltem una mica de groove progressiu amb els Irist i aprenem noves terminologies per a definir el Death/Sludge dels Disbelief.


Acabem les novetats amb l’eterna discusió de si Parkway Drive molaven més avants o avantes, i què tal ho porten això de fer documentals per La 2.

Avui, amb el mort, anem a Resistencia, cosa que no van tenir els bancs de la ciutat, ni en Marcos a l’hora de defensar la seva merda moto.

Tot això i més, com la demostració fàctica que el confinament pot salvar vides, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Aneu a descarregar-lo