Sempre ens ha resultat inevitable parlar de Gotthard a les reviews que fem dels discos de Shakra. En l’era d’apogeu de la banda de Lee, quan ell encara vivia, per raons òbvies; els bons discos i la qualitat extra de Gotthard eclipsava sempre als seus compatriotes Shakra. Però ells seguien allà, fent la seva, aguantant el tipus. La mort de Steve Lee va ser un clar contratemps per als líders del Hard Rock europeu, i sense que Shakra fessin més, fent el mateix, van aprofitar el seu moment. Shakra començaven a brillar, començaven a destacar. Gotthard poc a poc sembla que intenta recuperar-se, encara que tots sabem, ells inclosos, que això de Lee va ser un cop massa fort i gairebé definitiu per certificar que Gotthard mai més tornaran a ser ni a oferir el que abans.

L’era Shakra és curiosa. Shakra mai s’han caracteritzat per la creació de temes o discos molt complexos. Els suïssos Shakra fan i han fet al llarg de la seva carrera un Hard Rock de fórmula senzilla però efectiva. Ningú podrà discutir ni barallar-se amb ells pel fet que no s’espremen en complexitat ni originalitat. Ningú podrà perquè és cert i no crec que en cap moment ells provin o hagin provat de vendre el contrari. Són el que són i han apostat per aquesta fórmula senzilla però efectiva (de vegades), la fórmula de tractar de trobar singles, temes curts i enganxosos, algunes vegades ràpids, algunes vegades mitjos temps. Shakra són i han estat especialistes en això durant els seus gairebé 25 anys d’exposició, amb els seus 12 discos d’estudi en total.

Everest“, “Back On Track“, “PowerPlay” i “High Noon“, desbordaven en temes enganxosos, 4 discos consecutius, a molt alt nivell, amb el punch hardrockero necessari i esperat. Dignes de primera línia, i un cop més (o quatre en aquest cas) sense donar res extra ni desmelenar gens ni mica. “Snakes & Ladders” va trencar aquesta ratxa, no ens va acabar de quallar, i menys si ho miràvem de comparar amb el poquer d’àlbums anterior. I ara “Mad World“, títol de disc que ni brodat amb el que l’ésser humà li està donant al planeta (i el que el planteta ens comença a tornar). “Mad World” és un altre “Snakes & Ladders“, el que fa que ja portem una parella per contrarestar el poquer. Disc molt lineal i més “migtempil” (nou mot perfectament estandarditzat que aviat començareu a trobar a la Enciclopèdia Catalana) que rocker. Aquest és el risc de la fórmula Shakra. A vegades et surten discos més que brodats, de vegades és un fifty-fifty, i de vegades et surt un disc més que passable i prescindible. “Mad World” està a la columna de prescindibles.

Sergi