Nou programa en condicions d’aïllament i teletreball, on aprenem una cosa molt important: que el japonès és fàcil sempre que no es sàpiga defensar.

Programa totalment condicionat pel Coronavirus, futur culpable d’una segona plaga de mortaldat a nivell mundial, en aquest cas, de blackies a mida que avanci la primavera.

I seguim parlant del tema, perquè descobrim que els Sons of Apollo van ser uns visionaris en cancelar el seu concert a Barcelona que després es confirmaria com el primer dia de confinament, no tant com els Pyogenesis o els Lacuna Coil, tot i que van fer la major part de la seva promoció i gira presentació.


Uns que no han pogut ni comenar la gira de presentació són els Pretty Maids, amb en Ronnie Atkins ja recuperat del càncer que l’afectava, però, de moment, no poden competir amb el Covid-19.


I més males noticies, perquè tenim el nou disc de Nightwish que, no per falta de temps, no hem acabat de punxar i presentar avui, i el nou disc dels Conception… que, després de 23 anys d’espera, potser s’ho podrien haver currat un xic més… bé, potser, potser… no, segur.


A aquestes alçades de programa, ens adonem que la falta d’abastiment musical i de discos nous, es preveu que vagi en caiguda en picat, així que ens plantegem fins i tot la possibilitat d’acceptar peticions musicals a través de les xarxes socials.

Els problemes d’abastiment musical es donaran pel fet de no poder sortir a gravar discos, així que ens haurem de conformar amb el què surti, en el cas dels Allegaeon, alguna versioneta dels Yes… i perquè dels Yes? Perquè s’entenen mútuament a nivell espiritual i nominalístic.


Seguim amb novetats, ara un xic més bones, que tampoc és que siguin la repera, però veient el nivell general que hi ha, sí que destaquen, com són els alternatius americans RED.


Altres novetats que tenim, lleugerament més contundents, són els californians, encara tots vius a la par que complicats, Dawn of Ouroboros.


Passem a gent que milloren ostentosament, com són els August Burns Red, que s’han posat les piles i han deixat de fer coses monyes per passar a recollir calçots com cal.


Per acabar amb les novetats, tenim als O, gent que pareixeria simple però que no ho són, primer, perquè són italians, i segon, perquè no és ni una lletra ni un número, i costarà de trobar a les botigues de música.

Anem pel webmàster, qui ens recorda als Therion, sobretot als d’avantes, de quan estaven bé, i descobrim que no sempre t’has de fer el xulo quan els true blackies t’amenacen de mort.


I a la recomanamenta de la setmana, entre viatge de feina i viatge de plaer, hi torbem als Psychonaut, una gent que destaca per no destacar i que debuta sense debutar… o almenys això és el que he entès jo de la secció…


I dins del mort de la setmana, seguim amb novetats que se’ns han quedat al tinteru (quan en surti un de negre ja riurem… o no, per pur respecte).

Un mort de principis de març, amb dues teories sobre la seva mort, però ambdues que tenen a veure amb el coronavirus i les morts que provoca de forma indirecta… tot i que la estampamenta va ser força directa.

Acabem el programa fent incapeu dels dos temes tractats avui, el coronavirus i els calçots, que també han patit de forma indirecte els efectes de la pandèmia, així que ho solventem un xic animant a canviar la recollida de calçots per la matança del porc, i ho musiquem amb els Despised Icon.

Tot això, i més, com les diferències entre un Ferrari i un Fiat, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Clickeu aquí per anar a descarregar-lo