Cas d’estudi del dia: Crematory

No recordo un disc mínimament decent d’aquesta banda alemanya des del … “Pray“? Massa generós fins i tot … Per ser estrictes, sí, va, direm que “Pray” (2008) és el més mínimament decent que han editat en els últims anys (dotze). Però si volem trobar-nos amb l’últim gran àlbum de Crematory, haurem de retrocedir dos anys més, “Klagebilder“, o millor encara, dos anys més enrere per trobar-nos amb el magnífic “Revolution” (2004). Sí, amics meus, aquest és el gran bagatge d’una banda de les dimensions de Crematory. Un grup més que consolidat en l’escena Gothic / Death / Doom / Industrial. Però consolidat en què? En el seu passat? ¿En una bona època de bastant curta durada que van tenir en la qual ens van delectar amb la seva gran visió del gènere en el qual van decidir contribuir? Em fot, de veritat, que hi hagi bandes l’estratègia de les quals sigui, la de seguir aquí, en primera línia, a disc cada 2 anys amb la seva conseqüent gira, i que no siguin capaços d’oferir ni un puto tema excel·lent en més de 10 anys. Això sí, putejar-li les línies vocals melòdiques a Tosse Basler, sí, en això sí que s’han centrat en els últims discos, fins a fer que ja no segueixi a la banda. ¿I ara què? Buscarem algú que sigui un ningú per fotre’l i riure’ns d’ell. I aquí, us presento a Connie Andreszka, el nouvingut a la guitarra i veus melòdiques, el centre d’atenció de la broma que suposa “Unbroken“. Demano per favor que escolteu el disc i digueu-me fins on sou capaços d’arribar d’una tirada, sense donar-li una ostia a res ni a ningú. Dels nervis m’he posat jo i vaig aconseguir arribar al tema 5, però forçant-me, al límit. Treball vaig tenir a mantenir-me en el tercer.

¿Tios, això va de debò? ¿Cal jugar amb la il·lusió d’aquest tal Andreszka per desviar l’atenció de la manca de creativitat, il·lusió i ganes de progressar o fer alguna cosa mínimament decent del senyor Felix i companyia? “Unbroken” és una autèntica puta broma, un àlbum ridícul que fonamentalment serveix per posar-li la soga al coll al senyor nouvingut Andreszka i decidir si llançar-lo als taurons o lapidar-lo. Senyors, sigueu valents i doneu la cara. Que cada un dels membres de Crematory doni un pas al front i triï cocodrils, soga o lapidació. Perquè ja no m’atreveixo ni a oferir-los clausura i silenci musical durant uns quants anys. Crec que cal anar tancant etapes i el tancament de la d’aquests germans ja va tard.

Sergi