Code Orange Underneath

Els que seguim la vida d’alguns músics de Rock i Metal a través de xarxes socials – els músics de Reguetón ja vindrien a estar situats en un univers paral·lel -, podem veure com, quan parlen d’altres grups que no siguin el propi, és per mostrar-nos com es posen a escoltar vinils de bandes clàssiques dels 70, 80 o, estirant molt, principis dels 90. Si parlen de discs o grups actuals, com a molt, ho fan de les bandes amb les quals han estat compartint gira. És per això que el fet de veure a uns quants músics parlant meravelles d’aquest nou àlbum de Code Orange ja va despertar-nos la curiositat ràpidament.

Aquesta banda de Pittsburgh, té els seus orígens en l’escena Hardcore. Molt abans de poder fer gires i dedicar-se plenament a la música – per qüestions d’edat -, ja havien despertat la curiositat de molta gent destacada de l’escena. Amb l’edició dels seus dos primers àlbums, ja es va veure que les seves inquietuds musicals anaven molt més enllà del Hardcore, i amb el seu nou “Underneath”, acaben de consolidar la seva fórmula.

És complicat etiquetar-los, però en el seu so podem trobar-hi cosetes de Hardcore, Metal Industrial o fins i tot de Metal Alternatiu. Els temes de “Underneath” es mouen entre dos grans escenaris: un de més “sorollós” i caòtic, i un de molt més accessible. Aquestes dues cares de la mateixa moneda fan que el seu públic potencial pugui ser realment ampli. De fet, si ells tinguessin la voluntat de fer-ho, podrien ser una molt bona banda de Metal Alternatiu comercial o accessible. Aquest disc ens deixa temes com “Who I Am”, “Sulfur Surrounding” o “A Sliver” que els situen en aquest escenari, sobretot gràcies a l’aportació de la Reba Meyers, guitarrista del grup i que també té una aportació important a l’apartat vocal de la banda, amb una forma de cantar que em recorda molt al de la Shirley Manson, dels Garbage.

El conjunt d’”Underneath” és realment notable. La seva atmosfera em situa molt a prop de l’essència d’una de les millores bandes sonores que ens ha deixat el Rock alternatiu/Metal, la de la pel·lícula “The Crow”. No em costa gens imaginar-me la música de Code Orange en aquell escenari Gòtic, humit i urbà del film que va donar fama i alhora va enfonsar, la carrera com a actor d’en Brandon Lee.

Ivan Cateura