No sé què ha passat, si han estat ells o ha estat la discogràfica, però després d’uns quants discos sota un subsegell de Sony-BMG, els americans Red s’han independitzat i treuen el seu nou treball pel seu compte.

Dèiem del seu anterior Gone que, tot i que més comercial, era el segon disc que mostrava que havien superat el sotrac que va suposar el Release the Panic, únic disc fluix en el seu haver i, curiosament, l’únic sense el color vermell al seu artwork.

Doncs bé, han fet cas als seus fans i han anat a buscar quelcom un xic menys comercial, allunyant-se de la sensació que en algun moment podrien caure del costat del pop, i buscant temes, potser no més agressius, però sí més treballats.

El resultat és una mica dispar, ja que estàvem acostumats a un grup que sona totalment diferent a qualsevol altre grup de rock/metall alternatiu i que entrava de primeres. En aquest disc, continuen sonant única i exclusivament a Red, però ja no entren tan bé a una primera escolta.

És un disc que costa més de digerir, la mescla de parts més pesades i industrials (encara que cada vegada es dissipi més aquest toc industrial del grup) no casa de forma tan natural amb les parts més melòdiques i alternatives.

De totes maneres, després de dues o tres escoltes, segurament ens quedaríem amb tota la primera meitat de disc com a singles a excepció de All for You que obre el cd, que és l’única que dista del seu propi so i sembla anar a buscar imitar bandes i sons més tòpics, i després ja una segona meitat de disc que no està malament.

Lluís XXIV