Me And That Man New Man New songs Same Shit

A part de l’Abbath, hi ha pocs personatges del Metal Extrem que hagin aconseguit transcendir aquesta escena. Un d’ells és en Nergal, i els motius no són exactament els mateixos que els de l’Abbath. Durant el 2019 i inicis de 2020, aquest músic polonès va estar realitzant una extensa gira amb els seus Behemoth telonejant a Slipknot, i veient alguns vídeos d’aquesta tanda de concerts, estic segur que milers de persones que desconeixien l’existència d’aquest grup van convertir-se ràpidament en nous fans.

Retrocedint més en el temps, el 2017 en Nergal va iniciar aquest nou projecte anomenat Me And That Man, que consistia bàsicament en donar sortida al seu amor per la música Country i tots els subgèneres sorgits del sud d’Estats Units. El primer disc d’aquesta aventura em va semblar una anècdota musical correcta, però que no tindria massa recorregut. Però em sembla que estava equivocat. Aquest “New Man, New Songs, Same Shit, Vol.1” així ho indica, i pot significar una nova rampa per projectar la figura d’en Nergal.

A veure, no aniré d’entès d’aquest gènere perquè realment no m’hi he endinsat mai. Els referents que puc tenir que s’hi apropen una mica són Johnny Cash o Wovenhand, si ens referim a artistes més actuals. No sé si hauria de definir-se com Outlaw Country, Southern Gothic, Dark Country o Pollastre amb Patates, però el cert és que sona molt bé.

A diferència del seu disc de debut, en aquest segon àlbum de Me And That Man trobem temes amb molta més entitat i un element molt encertat, com és que en gairebé totes les cançons ha agafat a un o dos cantants convidats, i els ha creat temes que encaixen molt bé amb la seva personalitat. Així, trobem “Run With The Devil” amb el cantant de Shining (els suecs o els noruecs? els suecs o els noruecs?), els noruecs, en què en Jorgen Munkeby es desferma amb la seva veu i saxo en un tema molt directe i divertit, o “Confession” amb el cantant de Shining (els suecs o els noruecs? els suecs o els noruecs), els suecs, en què en Niklas Kvaforth torna a mostrar-nos la seva personalitat autodestructiva. Altres temes que mereixen ser destacats són “By The River” amb l’Ihsahn, “How Come?” amb en Corey Taylor o el single tan metafòric i enigmàtic “Burning Churches”, amb en Mat McNerney.
Per rematar-ho, moltes de les cançons del disc tenen videoclip en format gairebé de curtmetratge. Val la pena mirar-se’ls.

Ara sí, sembla que Me And That Man és aquí per quedar-s’hi una bona estona, deixar-nos bons moments musicals i ajudar-nos a conèixer una mica més l’univers Southern.

Ivan Cateura