Programa número LXVI en llibertat radiofònica i programa Roku del confinament, avui especial David Lynch que anirà sorgint al llarg de les tres hores de ràdio mentre competim aferrissadament amb festivals online en directe de música gravada… s’han de fer coses originals per sobre sortir.

Parlant de fer coses originals, descobrim que la última moda en vestimenta de confinament, és anar vestit de carrer per estar per casa, deixant momentàniament els looks Manowar i Korn a l’armari.

Comencem fent palès que el món no s’ha acabat encara, tot i que, si el senyor Nergal i els seus Me and That Men no ho solucionen amb la seva música de fi de festa, les esglésies de Kansas lideraran la fi del món si un asteroide no ho fa petar abans.


Anem ja per les novetats, tot i no punxar cap nova versió del Resistiré, tenim cosetes més originals… o no, com poden ser la versió monyes dels Linkin’ Park, els Walking Rumor, que ens fan recordar seccions passades.


També tenim el nou disc dels Katatonia, gent intel·ligent que fot com a single la cançó més merdosa del disc per a que la gent no tingui masses expectatives.


Us descobrim als Papa Roach d’Aliexpress, també coneguts pels Dioni o Fernando Trueba del Hard Rock, són els Skintrade i també tenen nou disc.


Passem del nou i humil a més no poder cd de l’Oliver Hartmann als aigualits Project Hate MCMXCIX, amb qui tenim en comú la passió per la numerologia romana.

Amb el nostre webmàster, avui putejador i divergent mentalment com una peli de David Lynch, ens recorda algú tan surrealista com els Akado.

I Xino-xano o Japo-xano, ens n’anem amb el nou disc dels Hijos del Pollo, parlant de hard rock i de prog, fent notar les incongruències del guió quan es parla de prog en una secció que porta música prog per capçalera.


Més novetats, i més coses surrealistes que ens apropen a una peli de David Lynch, o, com a mínim, a les drogues que t’has de prendre per pillar-la: El nou disc dels Turmion Kätilöt.


D’aquí passem a la joia i alegria dels Aborted i a la menys alegria dels ukrainians que veuen com crema Chernobyl, amb les simpàtiques senyoretes vocalistes de Jinjer i d’Ignea, aquests últims que també ens presenten coses noves.


El que és nou però sense ser nou, és el cd que ens porten els Old Forest, disc nou però havent-ne regravat un d’antic, cosa que no és per vendre, si no com a queixa dels pobres ossos pandes tancats que no poden tornar als seus hàbitats naturals tot i el confinament humà.

Per acabar amb les novetats, avui tenim als Ash Return, que és un hardcore… però amb toquillos d’altres coses… aquelles coses que no agraden als hardcores però sí a la resta de la gent… la gent normal, vaja.

Dins del mort de la setmana, seguim amb novetats de tintero, i avui ens n’anem cap a Manaus, on, si vols seure, t’has de posar tot grunxaire i fer-te el teu propi banc, que millor que ser blackie a mitges i ni tinguis banc ni una bona complimenta del decàleg.

Tot això i més, com la globalització del marketing del black metal, al programa d’aquesta setmana:

Ir a descargar