Dynazty acaben de colar-nos un hat-trick. “Titanic Mass” (2016), “Firesign” (2018) i ara “The Dark Delight“. Tres grans àlbums de Power Metall / Metall Melòdic amb unes sòlides bases al Hard Rock i fins i tot amb incursions força ben dissimulades a un Gòtic Simfònic. Sí, tot això. Tot en un, en un grup i en un disc, o, més ben dit, en tres discos, els tres últims editats en els últims sis anys.

Recordo encara aquells 90, però sobretot la primera dècada dels 2000, on sortien grups de Power i Metall Melòdic a puntades de peu i poc ens costava a la humanitat posar-los al cim de l’estil, fins i tot abans de deixar-los demostrar res per ells mateixos. Ja eren bons, ja eren els millors. Per un sol disc, que potser només contenia algun tema molt bo i la resta era passable, però ja estaven etiquetats i després ja mai més feien res de bo. Els suecs Dynazty van a l’inrevés. De menys a més. Potser els seus primers discos eren més normals, algun fins i tot no destacable per pràcticament res, però des d’aquell “Titanic Mass“, que han donat un cop d’efecte al gènere, posicionant-se clarament com la millor banda de Power / Metall Melòdic de l’actualitat. Perquè sense temes complexos sembla que han trobat la fórmula en la velocitat, melodia, to, constància, enganxament i qualitat dels temes. Tenen l’equilibri i un bon fer constant, amb un, sense cap mena de dubte, Nils Molin a les veus, brodant el que fa. Però Dynazty no han aconseguit aquest nivell de fama o reconeixement que ja sobradament mereixen. Són dels que els ha tocat el bàndol dels de picar pedra, però transmeten energia i alegria, sota una fórmula compositiva probablement no original en excés, però d’impecable execució.

The Dark Delight“, així com els seus antecessors àlbums, requereix d’una segona o millor encara, tercera escolta, per trobar-li el “tranquillo”, allò que fa que t’enganxi, però un cop en aquest punt, a cada escolta, més detalls s’aprecien i més enganxament et genera. “The Dark Delight” amb prou feines té temes o trossos de rebuig. Potser jo podria prescindir dels 2 o 3 temes de la fi del disc, ja que no aporten el mateix que la resta i li donen al disc una durada o sensació de durada una mica més llarga de la ideal, però vaja, no empanyarem ara un gran, perdó, un altre gran disc dels suecs Dynazty, proclamats per mi mateix, com la millor banda de Power Metall / Metall Melòdic del moment.

Sergi