Tinc moltes coses a dir d’Axel Rudi Pell i d’aquest disc… interessants totes? Segurament no… algunes? Meeehhh… Però començaré amb un dubte que em corroeix l’ànima i inquieta a tot el meu ésser interior… De què cony serveixen les intros de dos minuts? Per a punxar als concerts perquè surtin els músics a l’escenari? Primer… quins concerts? I, segon, qui necessita dos minuts per a fer 15 metres?

Un altre dubte que em perturba per dins: Si no fa prog, i porta més de 20 anys fent cançons iguals les unes a les altres, per què segueix ARP fent cançons d’entre cinc minuts i mig i set? En més de 20 anys que fa que es repeteix, cap productor li ha dit que aquestes cançons no tenen un recorregut de més de tres minuts?

Anem pel disc. Dèiem de l’últim disc de Hardline (per a qui no ho sàpiga, el principal projecte paral·lel del vocalista Johnny Gioeli), que havia perdut la seva essència i que, bàsicament, era un altre disc d’ARP. Doncs bé, ara sabem per què. Perquè Axel Rudi Pell ara també és com Hardline, barrejant el hard rock amb el metall melòdic que el caracteritzava.

Després de la intro, tenim Gunfire, primer single i l’únic tema canyero del disc característic del grup, perquè el succeeix Bad Reputation, un tema al més pur estil hardrockero de Hardline, dels que ja no trobem als discos de Hardline.

En quart lloc tenim el tema que dóna títol al cd, Sign of the Times, que, al costat del que el tanca, són els dos mitjos temps pesats amb el segell de l’Axel.

A l’equador del disc hi tenim l’única cosa interessant i destacable del disc, The End of the Line, tema de metall melòdic, però molt més lleuger i animat que el que porta fent el grup aquests últims 30 anys, sense ser hard rock ni entrar en el terreny dels grups d’en Gioeli.

I a partir d’aquí tornem a la desídia generalitzada, amb As Blind as a Fool Can Be, que, després de més d’un minut d’intro, ens entra una balada feta directament per al proper recopilatori de balades, igual que el següent track, Wings of the Storm, un mig temps que, amb uns arranjaments acústics, també colarà per al recopilatori.

En vuitè lloc hi tenim un altre mig temps, Waiting for Your Call, en aquest cas, mig temps de la factoria Hardline, per a passar a Living on a Dream, tema de guitarres pesades típiques d’ARP, però una tornada més pròpia dels Hardline. Podria haver estat l’altra cosa mig-destacable del disc, però si és al final, per alguna cosa serà, i és que no els ha quedat molt reeixida que diguem. I, per a acabar, el ja comentat mig temps final, Into the Fire.

Resumint, quatre mitjos temps, una balada, una intro, una cançó d’Axel Rudi Pell, una de Hardline, una de mescla de tots dos i una d’un xic diferent.

Lluís XXIV